Eloi Rovira

Etiqueta: arròs

  • Arròs al forn

    Arròs al forn

    Arròs al fron, millor amb cassola de fang

    Benvolguts/des, aquesta és una recepta que he incorporat fa poc al meu llibre personal, i és que vivint amb un valencià estàs obligat a conèixer i gaudir d’aquest tradicional plat de la cuina valenciana.

    Aquesta recepta és realment senzilla, i de tan senzilla que és, un sorprendrà el seu sabor i harmonia.

    Personalment, us recomano utilitzar una cassola de fang. Podeu fer-ner servir de ferro, però no és el mateix. Si us decanteu per l’opció tradicional, recordeu que per cuinar amb fang cal tenir algunes precaucions per evitar que es trenqui la cassola. Així, doncs, el primer contacta amb l foc a de ser a baixa intensitat, i anar pujant el foc poc a poc, així evitareu que es trenqui, potser no avui, però si una altre dia. També recoderdeu que el fang maté molta estona l’escalfor.

    Fets aquestes recomenacions, ens posem amb el plat.

    A la cassola hi posem un raig d’oli, i un cop calent, hem de segellar la costella de porc, ja salpebrada. També cal que afegiu el cap d’alls sencer, us recomano fer un tal all perimetral amb un ganivet, no massa profund. Heu de segellar bé la carn per tots els costats i reservar.

    En la mateixa cassola hi deixeu els alls i afegiu l’arròs. Cal sofregir-lo un parell de minuts. En aquest moment, poseu una cullerada de postre amb el pimenton dolç i deprés el tomàquet fregit. Remeneu bé l’arròs i apageu el foc.

    Ara ja, hem de preparar la cassola per anar al forn. Primer de tot, afegiu un pessic de sal a l’arros i el brou. Repartiu bé l’arròs per tota la cassola. Repartiu la costella de porc, afegiu la morcilla, els cigorns escorreguts, la cansalada, el tomaquet a rodanxes i la patata pelada i a rodanxes. Podeu posar una mica més de sal a sobre del tomàquet i la patata.

    Un cop llest, poseu la cassola al forn a 180º durant 40′.

    Un cop cuit, heu de veure que l’arròs ha absovit el brou, deixeu reposar-lo 5′ tapat amb un drap.

  • Risotto d’ou de reig

    Risotto d’ou de reig

    Hola a tots i totes! Ha començat la temporada de bolets, per fi!! Un dels millors moments de l’any! Em facina la muntanya i els boscos, i com sabeu també cuinar. Doncs bé, no era d’estranyar que els bolets fossin una predilecció. De bolets en cosumeixo tot l’any, avui en dia hi ha molta varietat de bolets sec i congelat, però clar, davant el producte en fresc poca cosa si pot fer. I no només per la qualitat del producte, el sabor o la textura, sinó pel plaer de recol·lectar-lo! Les llargues passejades pels boscos, amb companyia de bons amics, en els llargs silencis entre arbres, la bota de vi, l’esmorzar i amb una mica de sort i paciència, la gran recompensa, un bon cistell de bolets.

    Posats en context, aquests dies miraré de penjar uan sèrie de receptes amb bolets frescos de temporada. N’hi ha força maneres de cuinar els bolets, i depenent de la varietat i la qualitat cal saber treure el millor profit!

    Avui un presento un clàssic, el risotto. Però un de diferent, aqeusta vegada amb ou de reig, un dels millors bolets que es dóna la natura. El risotto més comú és el de ceps, si bé per mi és le millor amb diferència, per algunes persones pot ser un pel fort de gust. Amb l’ou de reig conseguireu una finesa al paladar que no us deixarà indiferent.

    Bé doncs, el procediment és molt similar a qualsevol risotto, però us deixo les indicacions a continuació per si us animeu a provar!

    Primer de tot, us recomano que tingueu tot el material i producte preparat abans d’iniciar el procés de cuinat. És important cuinar amb calma i de gust, sinó no és el mateix.

    Així, doncs, piqueu la ceba ben petita, talleu els alls en fines rodanxes, i tingueu els bolets llestos per cuinar (nets i tallats)  i el brou a foc lent que es vagi escalfant.

    Posem la cassola al foc, no massa alt ja que la cocció del risotto és a foc lent/mig. Posem un bon raig d’oli i quan sigui calent hi daurem els alls. Tot seguit cal afegir la ceba i la sofregim molt lentament fins que quedi ben tova i transparent.

    Aleshores, afegim els bolets. Salpebrem. Sofregim uns 5′, depenent del gruix amb que hagueu tallat els bolets, és important que tinguin una textura melosa, alalrgar doncs fins que veiem que el bolet va agafant un color més intens. En aquest moment podem pujar el foc una mica per afegir l’arròs. És important sofregir bé l’arròs abans de posar-hi el vi. Per saber que els grans d’arròs estan fregits, hem d’observar com canvien de color blanc opac i comencen a estar transparents amb tons daurats.

    Un cop fregit l’arròs és moment de posar el vi blanc i remenar bé, deixeu que s’evapori el vi (l’arròs ha de quedar sec un altre cop i ja no ha de fer olor de vi). Ara ja comença el procés final de cocció. Aneu afegint el brou, però mai de cop, sinó poc a poc, quan veieu que l’arròs hagi anant absorbent el que hi havia. I molt important, cal remenar-ho molt sovint! Salpebreu i aneu reptin el procés del brou fins que quedi l’arròs cuit, que poden ser, depenent del tipus d’arròs, entre 15 i 20′.

    Arribats aquest punt, ja queda ben poc. Apagueu el foc, i afegiu la mantega i el formatge parmesà ratllat, remenar bé perquè quedi ben repartit. Per acabar, piqueu unes fulles d’alfàbrega fresca i poseu-la a l’arròs.

    VARIANT: podeu canviar la mantega per una mica de formatge mascarpone.

    Per emplatar, només cal que poseu la quantitat d’arròs que considereu oportú, afegiu una mica de sal Maldon, unes fulles d’alfàbrega petites i un raig d’oli d’oliva ben bo.