Eloi Rovira

Categoria: Esport

ESPORT – La meva passió per l’esport ve de lluny. Afortunat de fer de la pràctica esportiva l’eix central de la meva vida personal, acadèmica i professional.

  • En volem 5!

    En volem 5!

    En volem 5

    En volem 5!

    Aviat farà dos mesos que es va iniciar el nou curs escolar, i tot just un mes es va posar en marxa el programa d’esport escolar. El proper dia 7 de novembre començaran en la seva totalitat els Jocs Esportius Escolars i tota la competició, i podrem veure tots els infants i joves gaudint al màxim de l’esport per tot el municipi.

    Un any més, els nens i nenes de Sant Cugat poden gaudir de la pràctica esportiva al centres educatius amb les màximes garanties. Des de l’ajuntament vetllem per oferir una graella esportiva de qualitat i que s’adapti a les necessitats dels infants, alhora que vetlla per garantir l’accés a tots els nens i nenes. Creiem que l’esport és una eina molt important pel desenvolupament cognitiu, físic i psicosocial dels infants, i per tant hem de garantir que cap família decideixi no inscriure als seus fills o filles per motius econòmics, i és per això que des de fa anys treballem intensament des de l’àrea d’esport, educació i benestar per garantir l’accés a l’esport a tots els infants i joves.

    Els jocs esportius escolars són un model d’èxit reconegut per tots els agents implicats, sempre millorable com tot en aquesta vida. Per això volem agrair la col·laboració durant aquest anys de les direccions escolars, ampes, entitats i operadors, i esperem que també els venidors, ja que fruit d’aquesta col·laboració segur que seguirem fent créixer i millorant aquest model.

    I en aquesta línia de millora, hem volgut fer un pas endavant amb la gestió de l’esport i la competició escolar. Fa dues setmanes vàrem presentar el programa de valors “En volem 5”. Un programa que s’ha desenvolupant en seu del Consell Esportiu on l’àrea d’esports, juntament amb altres tècnics de municipis veïns, educadors i experts en matèria esportiva han crear aquest nou programa.

    En volem 5 s’instal·la al nostre model esportiu escolar per potenciar encara més la vessant formativa de l’esport. Així doncs, els valors passen a tenir un pes específic i quantificable en el resultat del partit! I aquesta nova eina pretén involucrar a tots els agents que s’interrelacionen durant la competició, entrenadors/es, tutors/es de joc, nens i nenes i també pares i mares.

    Tots i totes serem peça clau en el resultat del partit, i és aquí on els valors mostraran el seu màxim potencial. Volem que l’esport estigui a l’abast de tothom, però sobretot volem que l’esport eduqui. L’activitat física a l’escola o en edat escolar ha de vetllar pel desenvolupament de tots i totes, ha de fomentar el respecte, la competència sana, l’esforç, el compromís, i un llarg etcètera de valors que poden ser la base de la societat del futur.

    Perquè tot això funcioni correctament i els infants surtin beneficiats, necessitem de l’ajuda de tots els agents que estem implicats. Esperem que aquesta nova proposta us engresqui tant com a nosaltres. Ens ajudeu?

    http://www.cugat.cat/diari/opinio/113512

    Eloi Rovira i Campos

    Regidor d’esports i joventut de l’ajuntament de Sant Cugat.

  • Atletisme, esport individual o d’equip?

    Atletisme, esport individual o d’equip?

    IMG_2489

    Sovint, quan hom explica que practica l’atletisme rep sempre el mateix comentari: ostres,  però un esport individual…?

    I si, és cert i evident, que en la seva essència l’atletisme és un esport individual. Competim sols, sense companys d’equip, i en moltes ocasions també fem els entrenaments sols amb l’entrenador/a, sobretot als nivells més alts de competició.

    Qui o què en té la culpa de que aquesta sigui la percepció d’aquest esport? Evidentment la configuració de les pròpies disciplines ja defineixen la naturalesa d’aquest esport amb la individualitat, però hi ha altres factors que influeixen negativament a ampliar aquesta sensació.

    Sovint, i jo mateix hi he contribuit, els atletes ens tanquem en banda, ens individualitzem més encara, ens tornem egoistes, i el fet de dependre únicament d’un mateix potencia aquesta conducta: me, myself and I. I si sumem el compromí si l’exigència de l’alt rendiment o elit, fa que encara més pensem en nosaltres mateixos i els resultats.

    Però no tot són pegues! Hi ha caràcters que dificulten la pràctica esportiva en equip, o ambicions (legítimes) personals per arribar el més alt, entre d’altres. I  l’atletisme ofereix un escenari perfecte per aquest casos. A més, a l’atletisme hi té cabuda tothom, tots i totes tenim l’oportunitat de trobar el nostre lloc i realitzar una, o varies, proves que s’adaptin a les nostres aptituds, potenciant-les al màxim i treballant les mancances per millorar en tots els aspectes.

    Podria estendre’m molt més en l’argumentari dels beneficis, però ho deixo aquí, perquè aquest no era el motiu real d’escriure aquesta entrada.

    Avui volia desmentir el mite, o part d’ell, sobre la individualitat de l’atletisme. Què seria dels atletes sense els clubs, sense els companys d’entrenament? Doncs poca cosa, perquè està molt bé competir contra un mateix, però poder-se mesurar amb altres és motivador. O què faríem sense el companys/es d’entrenament, per pocs que siguem (en ocasion un més i prou)? Doncs res! Quantes vegades és el company/a la que «tira del carro»? O et «pica» per fer-ho millor? O t’acompanya en els moments bons o difícils? Sempre i  són, i sempre hi hem de ser. Per tant, si volem, tan sols no estem. I és cert que no sempre passa això pels motius exposats anteriorment, però aquí som els atletes els que hem de fer un pas endavant.

    I acabo ja amb els companys/es de clubs.  Durant anys, vaig veure les competicions de club (lligues o copes) com un tràmit, una obligació amb el club. I quant equivocat estava. Si miro enrere, els millors moments que em venen al cap són amb els companys/es, no pas quan vaig fer la millor marca, o quan vaig guanyar aquí o allà. Recordo moments, viatges, «novatades» , celebracions per les victòries de l’equip.  I si  quelcom  hagués fet diferent seria això, viure aquells moments amb més intensitat, implicar-me més amb l’equip i no anar a la meva.

    Suposo que amb el temps et fas gran, no? 😉 I els últims 5 anys vaig decidir canviar aquella dinàmica, implicar-me més amb l’equip, no viatjar sol o amb algun company, anar a totes les competicions de club i, de pas, veure competir a tot/es els companys/es, compartir els seus èxits i ajudar-los en els moments difícils.

    Dit i fet, i quin canvi. Potser sóc molt agosarat escrivint això, però ni en els meus millors moments com atleta ho havia passat tan bé com ara!

    Per tancar l’entrada els recomanaria als atletes joves que no es tanquin en ell i elles mateixos/es, sinó que treballin al màxim individualment sense deixar de gaudir de la companyia i els beneficis que ens aporta la col·lectivitat!

    Gaudiu més de mai de la individualitat de manera col·lectiva!

    Visca l’esport, sigui del tipus que sigui.

    Petons i abraçades!

  • Esport i Solidaritat

    Esport i Solidaritat

    corÉs realment sorprenent l’abast que pot arribar a tenir l’esport. Qui encara pensi que l’esport és només realitzar activitat física, és que no ha entès que és realment l’esport.

    L’abast de la pràctica esportiva va més enllà de la salut, la competició o l’oci. Per tothom és conegut que l’esport serveix per educar, transmetre valors, integrar, cohesionar, i un sense fi d’adjectius que donen sentit a un simple concepte.

    L’esport el trobem a tot arreu i de totes les formes possibles. No entén de races, ni d’idiomes, ni de condicions socials. Mitjançant l’esport es poden arribar a modificar conductes, a transmetre valors, a forjar personalitats. L’esport ben entès uneix, deixant de banda els ambients més pervertits, que s’allunyen des de ja fa temps del que realment significa, podríem afirmar que l’esport és la eina més utilitzada per educar.

    És cert que encara hi ha molta feina a fer, sobretot en algun esport en concret, que malgrat ser el més popular, no sempre n’és un bon exemple. Sort que ja hi ha qui vol canviar això, i esperem que algun dia no haguem de lamentar algunes conductes com les que podem veure sobre el terreny de joc, a la graderia o al carrer.

    Però anem al gra, l’esport és solidari. I no és una cosa d’ara, o una moda, ho és de fa temps. Podem trobar milers d’iniciatives vehiculades mitjançant l’esport o l’activitat física amb una vessant solidaria impressionant.

    I Sant Cugat i les seves entitats són un gran exemple. Durant tot l’any són diverses les activitats esportives que organitzen les entitats i clubs amb caràcter solidari. I com no podia ser d’una altra manera, per la Marató de TV3 no han fallat.

    A més, aquest any és un tema especialment sensible per aquells que practiquem esport. Les malalties cardiovasculars estan molt presents en la nostra societat, i el desconeixement de les patologies i una pràctica esportiva inadequada pot ser una mala combinació. Per sort, cada dia en som més conscients i es prenen mesures preventives per evitar ensurts, en alguns casos irremeiables.

    La investigació és clau i necessària per seguir avançant en aquest sentit, és increïble com els investigadors/es poden torbar solucions per les diferents patologies amb els recursos necessaris per fer-ho.

    Així, doncs, les entitats i clubs esportius de Sant Cugat han preparat un seguit d’activitats de caràcter esportiu per recollir fons per la Marató de TV3. Durant aquesta setmana, i amb més intensitat el diumenge 14 de desembre, podrem aportar el nostre granet de sorra per la recollida de fons, alhora que podrem gaudir de l’esport.

    A Sant Cugat podreu córrer a la cursa d’orientació que organitza el Club Senglar Orientació. També podreu gaudir de les activitats que organitza el Club Tennis Natació Sant Cugat a les seves instal·lacions. Una altre cursa molt interessant és la que tindrà lloc a Valldoreix, “Sumant Capacitats” amb un itinerari pel bosc. L’Eurofitness, ESADE, entre d’altres també organitzen activitats esportives en benefici de la marató.

    I finalment, tenim la “Gran Melé de la Marató”. Una activitat organitzada pel Club Rugby Sant Cugat a l’entorn del Monestir. Una activitat amb doble motivació, fer la melé més gran ( actualment 1088 persones) i recollir el màxim de fons per la Marató TV3. Així doncs, contra més siguem més fons es recolliran i un record més gran quedarà!

    Us animo a participar de les activitats que s’han programant i especialment a la melé.

    Que vagi per endavant l’agraïment a totes les persones i entitats que dediquen temps i esforços per fer possibles aquestes activitats, així doncs, tots i totes a gaudir-ne i a participar.

    Que passeu una bona Marató!

  • Esport adaptat

    Esport adaptat

    BECC2015

    Sant Cugat és una ciutat referent en molts dels seus aspectes, però si hi ha un que considero d’especial rellevància, és la seva capacitat integradora. Aquest és un valor inqüestionable per la ciutadania de Sant Cugat, i no és quelcom nou ni passatger,  és una actitud que ve de lluny i que està més viva que mai.

    Són moltes les parts implicades en aquest sentit, el teixit associatiu santcugatenc s’ha preocupat sempre per donar un bon servei a les persones amb necessitats especial, i fer-ho amb diversos àmbits com la cultura, l’educació, l’esport, el treball, etc, per garantit que cada persona pogués trobar el seu espai.  A més, cal destacar el tractament integrador amb  que es desenvolupen les diferent activitats. Perquè és molt important vetllat pel bon desenvolupament de les persones amb necessitats especials, però més important és fer-ho amb normalitat, de manera integrada en el teixit associatiu.

    Podria posar molts exemples en referència aquest tema, però escombraré cap a casa, l’esport. Les entitats esportives de Sant Cugat són tot un exemple i referent per la seva implicació en el desenvolupament d’aquesta tasca social tan important.

    Són molts els programes que estan en funcionament en col·laboració dels clubs, les associacions especialitzades i l’ajuntament. Els nois i noies amb necessitats especials poden jugar a bàsquet i tennis taula amb el programa Tots Podem de la UESC; poden practicar l’atletisme amb el CMSC; jugar a futbol amb el Sant Cugat Esport FC; poden jugar a Boccia; entre d’altres moltes iniciatives relacionades directament amb l’esport.

    L’any 2015 Sant Cugat acollirà una altra gran cita internacional de l’esport adaptat, i dic un altre, perquè l’estiu del 2013 varem gaudir de la primera Copa Intercontinental de Futbol 7 per esportistes amb paràlisi cerebral. I us puc assegura que va ser un goig poder gaudir d’una competició d’aquest nivell a la nostra ciutat!

    Aquesta vegada és el torn de la Boccia. Per Setmana Santa podrem veure els millors jugadors/es del continent europeu a la nostra ciutat a la Boccia European Continental Cup 2015. Sinó no ho heu vist mai, us ho recomano moltíssim. És espectacular veure’ls jugar!

    Així, doncs, esperem que la ciutadania es bolqui una vegada més amb l’esport de la ciutat i us animeu passar pels pavellons de la Rambla del Celler per animar els esportistes i gaudir de la Boccia de més nivell!

    http://www.fecpc.cat/index.php/noticies/534-la-fecpc-organitzara-la-bisfed-european-cup-2015

  • Nova temporada, vells reptes

    Nova temporada, vells reptes

    IMG_8854Tot just fa unes setmanes que vaig començar a entrenar, això si, amb molta calma. Podria afirmar que no és ni pretemporada encara, sinó una pre-pretemporda. La temporada atlètica és molt llarga i anem sobrats de temps, i més pels objectius i reptes plantejats aquesta temporada, però malauradament em costa estar massa dies sense fer esport, i el meu cos té una tendència a engreixar-se gens recomanable…

    Així, doncs, aquesta serà la 17a temporada, que no són poques. Són 18 anys d’atletisme, en concret llançament de pes i disc. Són 16 anys al màxim nivell de compromís i dedicació. Són 18 anys vestint la samarreta del Futbol Club Barcelona, i 13 temporades com a capità. Són 18 anys d’aprenentatge i amb la sensació de molt per aprendre encara. Són molts anys envoltat d’un dels millors entorns esportius que he conegut mai, i malgrat ser un esport individual, poques vegades he tingut la sensació d’estar sol. Moltes amistats, algunes passatgeres i altres ja per tota a vida. Aquest esport m’ho ha donat tot! Formació, educació, coneixement, èxits, fracassos, amics i amigues, he pogut viatjar molt, i en gran part ha contribuït a forjar-me com a persona i m’ha portat fins el que sóc avui en dia, i malgrat pugui sonar soberg, no canviaria res.

    Arribats a aquest punt, em trobo en la mateixa cruïlla de cada setembre. Serà aquesta la última temporada? I no és una resposta fàcil, gens fàcil. Sempre havia dit que si no em podia dedicar al màxim nivell, preferia no competir. Sóc molt competidor, sovint massa, i no m’agrada fer les coses a mitges. Però ja fa dos anys que arrossego la decisió, i vaig trampejant per les pistes, fent poca cosa, però amb bons resultats. Fins ara no havia sigut capaç de parar-m’hi a pensar què volia fer de veritat, i és que l’atletisme enganxa i costa dir que no. Renunciar a mitja vida costa.

    Però crec que ara si, madurada la decisió, ha arribat el moment de deixar enrere, però no massa, una de les etapes més felices de la meva vida. Aquesta serà la meva última temporada, i aquest cop va de debò. Són massa els compromisos adquirits al llarg dels anys. La feina, la dansa, la cuina, els estudis i altres responsabilitats han anat omplint el meu dia a dia, i això que encara em manca el més important (però aquí no toca parlar-ne). Les coses canvien i ens fem grans, no descobreixo res. Però els que sabeu de què parlo, sabreu la dificultat de prendre aquesta decisió, i més amb tota la temporada per davant. Una temporada, que lluny d’aspirar als vells reptes, està carregada d’emoció i ganes de demostrar-me a mi mateix que m’equivoco, que hauria de continuar com fos…

    Així, doncs, aquesta serà la definitiva i m’agradaria acomiadar-me amb bon regust de boca. Simplement competint a bon nivell i gaudint de la pista d’atletisme i el cercle de llançaments. Estar en bones marques, no aspiro a campionats individuals, que si als de clubs (el FCB volem guanyar-ho tot ;).

    No espero res més. Potser al deixar-ho per escrit estic agafant un compromís real, ja sabeu que les paraules se les emporta el vent, i com que sóc novell amb el tema «posts» no sé si d’aquesta manera estic obligat a complir amb el que escric.

    Bé doncs, ja us aniré informant de com va la temporada esportiva i la personal.

    Fins aviat!