Eloi Rovira

Categoria: Cuina

CUINA – Receptes i experiències culinàries portades a la pràctica. Els meus amics i amigues els degustadors/es de les meves aventures als fogons, i els crítics més durs i sincers.

  • Arròs amb llet

    Arròs amb llet

    Aquesta recepta la vaig aprendre de la iaia. Ella la feia molt sovint, i era un dels seus millors postres. Personalment, m’agrada menjar-lo quan encara està tebi, però evidentment, cal conservar-lo a la nevera, i està bo de totes maneres.

    Per començar, considero que és important i determinant, el gust que siguem capaços de donar-li a la llet. Per fer-ho, farem ús de la tècnica per infusió. Bàsicament, consisteix en fer bullir (o infusionar a foc lent) alguna espècie o aroma en un líquid.

    Per aconseguir un major sabor i aroma, podem allargar el procés d’infusió en fred, ja que en calent, correm el risc de fer malbé la llet. És per això, que el dia abans de fer la recepta, us recomano que poseu la llet al recipient de cocció amb la branca de canyella i la pell de la llimona, i ho reserveu a la nevera. D’aquesta manera, aconseguireu més intensitat al sabor.

    Al tallar la pell de la llimona, procureu anar amb compte. Només necessitem la part groga, no feu el tall gruixut i agafeu la part blanca de la llimona.

    Consell al marge, la recepta és molt senzilla, només cal que porteu la llet a ebullició a foc lent, amb la canyella i la pell de la llimona. Un cop està bullint, cal afegir l’arròs (bomba a ser possible) i fer-ho bullir a foc lent durant el temps aconsellat pel productor. Important no deixar de remenar, que el foc no estigui alt i evitar que faci nata o es cremi l’arròs.

    Un cop l’arròs és cuit, retireu la cassola del foc, i afegir el sucre al gust (però no us passeu de dolç!!) aneu provant la llet fins trobar el punt òptim de dolçor.

    Ara ja només queda emplatar, podeu fer servir cassoles de fang, vols, o plats de sopa. No retireu la pell i la canyella, repartiu-los entre els plats.

    Un cop servit, només cal afegir un pel de sucre per sobre i la canyella en pols.

    Bon profit!!

  • Pollastre rostit al forn amb pasta fresca

    Pollastre rostit al forn amb pasta fresca

    Aquesta recepta es pot servir com a plat únic, acompanyat d’una amanida. En tindreu suficient per a quatre persones.

    Primer de tot, cal rostir el pollastre al forn. És un rostit molt bàsic i fàcil, però molt gustós.

    Primer cal preparar el maridatge. En un morter, cal que i trinxeu l’alfàbrega i la farigola, amb una mica de sal, pebre i oli. Ha de quedar una massa verda. Abans d’untar el pollastre, agafeu mitja llimona i la poseu a l’interior de pollastre, ens donarà humitat i gust.

    Després, a la mateixa safata que fareu servir pel forn, unteu bé el pollastre per tot arreu amb la pasta verda, que quedi ben cobert. 

    A la mateixa safata hi heu d’afegir els xerris nets, els alls una mica xafats, el vi blanc, i la pastilla de brou, la podeu desfer en una mica d’aigua calenta i la poseu a la safata.

    Ara només cal coure el pollastre durant 80 minuts a 200ºC. Passat aquest temps, podeu fer la volt al pollastre per torrar una mica la pell de la part de l’esquena i que estigui més cruixent.

    Un cop rostit, reserveu el pollastre a banda.

    Poseu a coure la pasta, segons les referències del fabricant, en aquest moment.

    En la mateixa safata del forn, retireu les branques dels xerris, les pells dels alls, i amb un estri per fer puré o una forquilla, xafeu bé tot els ingredients de la safata. I poseu la safata a foc mig. Afegiu una cullerada sopera de pasta o concentrat de tomàquet, un raig generós de vinagre de Mòdena, i rectifiqueu de sal.

    Aquesta serà la salsa per la pasta. Una salsa de tomàquet frescos, amb el gust concentrat dels sucs de la cocció del pollastre.

    Quan el pollastre ja no estigui tan calent, heu de desossar la peça. Deixeu només la carn en peces senceres i altres més trinxades, i ho serviu en una safata a banda.

    Un cop la pasta està cuita, poseu-la a la safata del forn amb la salsa, i per acabar, afegiu unes fulles més d’alfàbrega fresca.

    Per servir-ho, només cal que poseu la pasta al plat amb uns trossos de carn del pollastre.

    Una recepta fàcil i poc laboriosa amb un resultat immillorable.

  • Parmigiana di melanzana

    Parmigiana di melanzana

    Aquesta és, al meu parer, un dels millors plats de la cuina italiana.

    I per començar, una petita recomanació, aquesta plat és més bo si es deixa reposar. Tot i que recent fet, és molt i molt bo, si el cuineu d’un dia per l’altre, o ben aviat al matí, veureu com millora. També és una recepta ideal per portar a un sopar amb amics, o a una berbena, ja que menjar-lo a temperatura ambient ja és un plaer, i acompanyat amb un bon tros de pa, immillorable.

    Som-hi doncs, el primer que cal fer és netejar les albergínies i tallar-les longitudinalment amb el gruix d’una galeta o una mica més, però sobretot que no quedi massa gruixut o serà més complicat de servir. les parts del principi i el final, que són bàsicament pell, no les llanceu. Aquestes parts les talleu a daus petits i les reserveu amb aigua i sal per la salsa de tomàquet.

    Un cop tallada l’albergínia, cal que la «fem suar», això serveix per treure l’amargor o picantor que sovint té aquesta verdura. Per fer-ho, podem posar-la en remull amb aigua abundant i sal; o bé, directament amb sal abundant en un vol. Personalment, prefereixo aquesta segona opció. Ho podeu deixar en aquest procés mentre cuinem la salsa de tomàquet.

    Per fer la salsa, només cal fer-ne una de clàssica, sense més, només ben sofregida. Però si teniu recepta de personal i ben bona, la podeu utilitzar. En aquest cas, només cal posar un dit d’oli (hem de fregir el tomàquet), i sofregim primer els daus sobrants d’albergínia, i un cop fer daurats, afegiu el tomàquet una mica de sal i pebre. Cal sofregir a foc viu uns 20 minuts, o el temps necessari perquè es concentri i perdi tota l’aigua. Un cop fregir, deixar refredar.

    Toca fregir les albergínies, però primer poseu els talls sobre un drap de cuina net (important 😉 ) , i premeu-les bé perquè perdin l’excés d’aigua (sobretot en el cas de que les hageu submergit en aigua). Ara toca enfarinar. I us explicaré un truc molt útil i pràctic de l’amic Ciro. Podeu fer servir la bossa de plàstic de la botiga en la que vareu posar les albergínies, o bé, una bossa d’escombraires nova i petita. Poseu força farina, quatre o cinc talls d’albergínia, tanqueu bé, i sacsegeu la bossa. Quedaran ben enfarinades per tot arreu en un instant i sense fer merder o embrutar-vos massa els dits o la cuina.

    Mentre enfarineu la verdura, poseu a escalfar l’oli a la paella, un dit, suficient per fregir bé cada tall. Un cop calent l’oli, i abans de fregir i reservar els talls d’albergínia, passeu l’alfàbrega un segon a l’oli i reserveu-la per després.

    Abans de començar a muntar la cassola de fang, safata de pirex o alumini, o el que tingueu a mà. Ratlleu el formatge parmesà.

    Poseu una fina capa de tomàquet a la base del recipient, una mica de formatge, unes fulles d’alfàbrega i una capa de talls d’albergínia. Repetiu aquest procés varies vegades, i procureu no passar-vos amb la quantitat de tomàquet.

    Un cop estigui el recipient ple, poseu al forn a 180ºC durant uns 25 minuts, i després, poseu més formatge per sobre i gratinar una mica.

    Així, doncs, ja ho tenim fet. Està llest per menjar, però recordeu que si ho reserveu encara estarà més bo!!

    Salut!

  • Ravioli di gamberi

    Ravioli di gamberi

    La pasta fresca i farcida és una de les millors coses que podem trobar a la cuina italiana. I si està farcida de gambes, el nivell puja, i molt. No us deixeu enganyar per una presentació una mica austera, ho reconec, però el seu sabor no us deixarà indiferent.

    Avui comencem pel farcit. Per fer-ho, només cal que sofregiu una mica les gambés en una paella , no massa, que no quedin seques. Només un cop de calor. Una altre opció, és fer servir llagostins ja cuits, però no queda igual. Un cop estiguin saltejats, reserveu-los.

    En una altra paella, poseu una nou de mantega y una cullerada d’oli. Talleu els porros ben petits i els saltegeu sense dorar-los, no volem que agafin color. Així que poseu el foc a mitja potencia, i estigueu pendents. Un cop estan ben tendres i transparents, també els podeu reservar.

    En un bol, poseu-hi el formatge ricotta, els porros i les gambes (prèviament talles a trocets, no massa petits). Salpebreu la barreja i procureu que quedi tot ben integrat. Deixe-la reposar fins l’hora de posar els farcits a la pasta.

    Per continuar cal preparar la massa de la pasta fresca. Més endavant podreu disposar de viedeo, però encara està per editar.

    Poseu la farina sobre la taula de treball o en un recipient foça gran. Feu un forat al mitg i posseu els ous sencers. Amb una forquilla podeu batre’ls una mica, abans de comencar amb les mans. Aneu barrejant els ous amb la farina fins aconseguir unificar els ingredients. Per treballar a partir d’aquest moment, millor sobre la taula i anaeu amassant ben bé, fent plecs de massa a cada vegada per aconeseguir una massa homogènea i flexible. Si queda un pel seca o costa de treballar, us podeu mullar una mica les mans amb aigua tèbia.

    Ara ja que temim la massa, heu de preparar les làmines de pasta per poder fer els raviolis. Per fer.ho, diria que és indispensable una màquina per treballar la pasta com aquesta, o una d’automàtica (recomebable ;))

    Aquesta té varies funcionalitats, heu de fer servir la que reveix per fer làmines com les de la lasagna. Així doncs, agafaeu un pessic de massa no molt gran, i el feu passar pel rodillo varies vegades, cada cop amb la ranura més tancada per aconseguir una massa més fina. Quant tingui una consitència ferma i alhora ben fina (sense trencar-se, o sento, aixó és pràctica i experiència) ja la podeu estirar sobre la taula. La zona per treballar la massa ha d’estar sempre enfarinada perquè no s’enganxi la massa.

    Ara, cal posar la quatitat justa de farcit, una cullerada de postre aprox, sobre la massa, i deixant espai suficient per poder donar-li la forma posteriorment.

    Ara, cal repetir el primer pas, amb un altre tros similar de pasta per posar-ho a sobre. Intenteu apretar bé perquè no quedi massa aire amb el farcit.

    Amb un ganivet, o molt millor amb qualsevol estri dissenyat especialment per aixó, doneu forma als raviolis. Els separeu de la massa sobrant i els reserveu amb una mica de farina per sobre.

    Ens posem ara amb la salsa, la podeu fer i reservar amb antel·lació.

    Per començar cal picar la ceba i sofregir-la a foc lent amb un raig doli i una mica de salt. Volem que quedi sofregida i blanca, per tant, estigueu a sobre i poseu el foc a mitja o baixa intensitat. Un cop sofregida, afegiu el tomàquet i sofregiu-ho tot junt uns 20′. Un cop hagi perdut l’aigua i s’hagi reduït, afegiu el brou de peix , per tornar a reduir 5′. Per acabar la salsa, només cal que poseu la creme fraiche amb el foc apagat i llest.

    Podeu anar posant cada ració de ravioli a la salsa i despreés servir-ho plat!

  • Costella de porc al forn

    Costella de porc al forn

    Aquesta és una d’aquelles receptes que són molt agrraïdes, ja que donen relativament, poca feina, i el resultat és per llepar-se els dits.

    En aquesta ocasió us proposo un parell de preparacions diferents, amb dos maridatges. Un de més tradicional pel nostre paladar a base d’herbes aromàtiques de la nostra cuina tradicional, i una altra amb un sabor ben intens, a base de pebre vermell (pimenton) fumat.

    Per començar, cal maridar la carn una estona abans perquè agafi bé l’aroma de les espècies. D’una banda, en un morter, podeu picar un parell de cullerades de romani, orenga i farigola amb tres o quatre alls. Quan estigui ben pica, podeu afegir un bon raig d’loi d’oliva fins a omplir el morter. Un cop fet, cal envadurnar bé tota la peça de costella pels dos costats i deixar-la a banda.

    L’altra costella l’heu de espolsar bé amb el pebre vermell fumat, i la reserveu també.

    Per acompanyar les costelles res millor que unes patates al forn amb ceba i alls. Amb aquesta magnífica barreja farem el llit de la safata del forn on posarem les costelles. Talleu les patates, al gust, però que siguin del mateix tamany per assegurar una cocció homogènea. Talleu la ceba en juliana i la poseu amb la patata, ben arrejat. Afeiu els alls sencers, amb la pell per protegir la carn. Posseu tots els ingredients junts a la safata del forn amb unes fulles de llorer, sal i prebre, oli d’oliva i un raig de vi blanc.

    Poseu la safata al forn amb ell llit de patata uns 50′ a 180ºC ( el temps de cocció dependrà del tamany de la patata). Passat aquest temps, poseu les costelles a sobre del llit de patata i torneu la safata al forn, 45′ més de cocció a 200ºC.

    Un cop la costella estigui cuita, ja podeu servir el plat. Abans però, si us agraden les patates una mica més torrades o cruixents, podeu retirar la costella de la safata, i mentres talleu les peces de carn, podeu posar les patates 5′ més al forn amb la funció d’aire, perquè les patates es dorin una mica més, i agafin un punt cuirxent per fora, alhora que tendres a l’interior.

    Espero que us llepeu els dits amb aquestes cosetelles, que evidentment, s’han de menjar amb els dits!

    Bon profit!

  • Arròs al forn

    Arròs al forn

    Arròs al fron, millor amb cassola de fang

    Benvolguts/des, aquesta és una recepta que he incorporat fa poc al meu llibre personal, i és que vivint amb un valencià estàs obligat a conèixer i gaudir d’aquest tradicional plat de la cuina valenciana.

    Aquesta recepta és realment senzilla, i de tan senzilla que és, un sorprendrà el seu sabor i harmonia.

    Personalment, us recomano utilitzar una cassola de fang. Podeu fer-ner servir de ferro, però no és el mateix. Si us decanteu per l’opció tradicional, recordeu que per cuinar amb fang cal tenir algunes precaucions per evitar que es trenqui la cassola. Així, doncs, el primer contacta amb l foc a de ser a baixa intensitat, i anar pujant el foc poc a poc, així evitareu que es trenqui, potser no avui, però si una altre dia. També recoderdeu que el fang maté molta estona l’escalfor.

    Fets aquestes recomenacions, ens posem amb el plat.

    A la cassola hi posem un raig d’oli, i un cop calent, hem de segellar la costella de porc, ja salpebrada. També cal que afegiu el cap d’alls sencer, us recomano fer un tal all perimetral amb un ganivet, no massa profund. Heu de segellar bé la carn per tots els costats i reservar.

    En la mateixa cassola hi deixeu els alls i afegiu l’arròs. Cal sofregir-lo un parell de minuts. En aquest moment, poseu una cullerada de postre amb el pimenton dolç i deprés el tomàquet fregit. Remeneu bé l’arròs i apageu el foc.

    Ara ja, hem de preparar la cassola per anar al forn. Primer de tot, afegiu un pessic de sal a l’arros i el brou. Repartiu bé l’arròs per tota la cassola. Repartiu la costella de porc, afegiu la morcilla, els cigorns escorreguts, la cansalada, el tomaquet a rodanxes i la patata pelada i a rodanxes. Podeu posar una mica més de sal a sobre del tomàquet i la patata.

    Un cop llest, poseu la cassola al forn a 180º durant 40′.

    Un cop cuit, heu de veure que l’arròs ha absovit el brou, deixeu reposar-lo 5′ tapat amb un drap.

  • Tagliatelle e pollo arrosto

    Tagliatelle e pollo arrosto

    Aquest és un plat principal i únic, combina un primer i un segon, per tant podem servir-lo acompanyat d’una amanida.

    Si us agrada la pasta i el pollastre, us garenteixo que és un plat sorprenent per la seva excel·lent combinació i profunditat de sabor.

    Per començar el plat, hem de preparar la marinada d’herbes pel pollastre. Per fer-ho, cal que passeu pel morter l’alfàbrega (també les tiges), la farigola, sal i pebre amb un rajolí d’oli d’oliva. Cal que trinxeu bé fins a tenir una pasta homogènea, i la reserveu amb una mica més d’loi.

    A la safata del forn, poseu el pollastre amb mitja llimona al seu interior. Després unteu el pollastre amb la pasta d’herbes que quedi ben cobert. A la mateixa safata, afegiu els tomàquets xerris, cinc o sis alls, i mig got de brou de pollastre.

    Poseu la safata al forn durant 80′ a 180º.

    Mentre es rosteix el pollastre, podeu bullir la pasta al dente. La pasta s’ha de bullir amb aigua abundant i sal.

    Quan el possaltre estigui rostit, retireu-lo de la safata i deixu-ho atemperar abans de tallar. Poseu la safata del forn a foc lent, abans però retireu les branques dels xerris i la pell dels alls. Afegiu la pasta de tomàquet sec un rajolí de vinagre de mòdena, i ho xafeu tot bé amb una forquilla o un estri per fer puré. Ho heu de lligar tot bé i fer arrencar el bull un parell de minuts. En acabar, podeu posar més fulles d’alfàbrega fresca i barrejar amb la pasta.

    Ara ja podeu anar esmicolant el pollastre i ho poseu en una safata, aprogiteu els suc que deixa anar al tallar.

    Per servir-ho, poseu la pasta al plat i uns troços de carn a sobre. Podeu acompanyar-ho amb formatge parmesà.

    Espero que us agradi, la combinació de la salsa amb el sabaor del pollastre, la dolçor dels tomaquets, les espècies i el vinagre de mòdena és realment sorprenent.

    Bon profit!!

                              Imatge del pollastre en cru en el moment d’anar al forn

  • Ravioli di ricotta e spinaci

    Ravioli di ricotta e spinaci

    Aquesta recepte la podeu adaptar a varies presentacions, des de les més tradionals fins a la proposada a la fotografia. Aquesta va ser per un concurs de tapes amb els amics, havien de ser presentacions indivuals. Potser no calia dir-ho… però vaig guanyar 😉

    Per començar, hem de preparar la massa de la pasta. Per fer-ho necessitem una superficie de treball una mica gran, o com a minim alliberada d’objectes per poder treballar còmodement. També podeu optar per dues alternatives igual de vàlides, podeu utilitzar un robot de cuinar per fer la primera part del treball amb la massa o bé en un bol gran per no emburtar la cuina… Personalment, prefereixo fer-ho a mà…

    Així, doncs, sobrfe una taula de treball neta, posem la farina en forma de volcà, amb el forat al mig. En aquest forat hi posem els dos ous, els batem una mica amb la forquilla primer, i després ja podem començar a amassar-ho tot junt fins que queda una massa fina i uniforme. La tapem amb un drap de cuina net o paper film i ho deixem reposar a la nevera uns 30′.

    M’entre deixem reposar la massa, podem prepar el farcit de la pasta. En un bol gran, esmicolem el formatge ricotta, afegim sal i pebre, la ralladura de la llimona i un amica de suc, i per últim, els espinacs tallats ben petits. Cal que ho barregem bé, que quedi ben homogeni.

    És moment d’estirar la massa. Per fer-ho, la millor opció és utilitzar una de les màquines disponibles al mercat per poder treballar la massa. Passem un tros de la massa per la maquina diverses vegades fins aconseguir un gruix idoni, que sigui prim però que no es trenqui.

    Un cop tenim el gruix adequat, podem estirar la massa sobre la taula enfarinada. Anem posant boletes de farcit a una distància suficient que ens permit tallar i donar forma a la massa. Conservar els ravioli amb una mica de farina fins el moment de coure’ls.

    Fem bullir els raviolis amb iagua abundant i un pessic de sal durant dos minuts. i els reservem.

    Per la salsa només cal desfer la mantega a foc suau i fregim les fulles de la salvia. Un cop fet, podem posar-ho als raviolis.

    Per les bases de parmesà, només cal ratllar el parmesà i fer pertits cercles a la safata del forn. Poseu un paper de fron per evitar que s’enganxin.

    Ja ho podeu presentar com a la imatge.

    Us adjunto video a càmera ràpida.

  • Gnocci amb bledes, crema de mascarpone i ou poché

    Gnocci amb bledes, crema de mascarpone i ou poché

    IMG_8227Hola!

    Últimament m’ha donat per fer canvis en l’alimentació del dia a dia. Però poc a poc, no sigui pas que prengui mal 😉

    Així, doncs, he decidit ampliar les combiacions de pasta i verdura, i més enllà dels clàssics que tots i totes coneixem, vaig provant coses noves a veure què passa, i també fer combinacions de plat únic que estiguin formats per tots els grups de nutirents necessaris.

    Aquell dia tocava bledes, una d’aquelles verdures poc atractives, i més enllà de saltejades o en una bona truita, em costa de col·locar a la graella de verdures a menjar. Així que, fent un simil dels espinacs amb crema de formatge, vaig optar per fer-les amb pasta i mascarpone (que ho accepta tot…). Us haig de dir que el resultat va ser molt sorprenent.

    El primer que heu de fer, és bulllir les bledes un cop netes. Treieu bé la sorra, que acostumen a portar-ne força i és molt desagradable. Abans de posar-les a bullir, feu un tall longitudinal al tronquet de la bleda. És la part més dura i costa més de coure. D’aquesta manera es courà més aviat, i la fulla no es farà tan malbé ni perdrà les seves propietats.

    Un cop cuita, pareu la cocció amb una remullada ràpida amb aigua freda i reserveu-les amb un raig d’0li, sal i prebre.

    A la mateixa aigua podeu fer coure els gnocci, són un parell de minuts, depenet de la marca, però un cop floten, ja podeu treure’ls de l’aigua.

    M’entre bull l’aigua i feu coure la pasta, poseu en una cassola baixa i de fons gruixut, el formatge mascarpone perquè es vagi fonent a poc a poc. Un cop estigui totalment fos, afegiu les bledes i els gnocci i rectifiqueu de sal i pebre.

    Per coure els ous poché la manera més fàcil és la següent:

    • En un bol petit poseu una làmina gran de paper transparent i adapteu-lo al forat.
    • Poseu l’ou dins del bol amb el paper i salpebreu.
    • Junteu i lligueu les quatre puntes del paper, enrolleu-lo bé i lligeu-ho amb fil de cuina. Procureu que el rovell estigui cobert per la clara.
    • Ara només cal posar-lo en aigua bullint 4 minuts. Un cop passat el temps de cocció, posseu-lo en aigua freda per parar la cocció.
    • Ja el podeu treure de l’embolcall.

    Per sevir el plat, poseu la pasta amb les bledes i el formatge ben remenat, i a sobre l’ou, amb molt de compte que no es trenqui abans d’hora. Acabeu amb un rajolí d’oli i el parmesà ratllat.

    Bé, això és tot! Senzill, ràpid i saludable! Desitjo que us agradi!

    Bon profit!

     

  • Risotto d’ou de reig

    Risotto d’ou de reig

    Hola a tots i totes! Ha començat la temporada de bolets, per fi!! Un dels millors moments de l’any! Em facina la muntanya i els boscos, i com sabeu també cuinar. Doncs bé, no era d’estranyar que els bolets fossin una predilecció. De bolets en cosumeixo tot l’any, avui en dia hi ha molta varietat de bolets sec i congelat, però clar, davant el producte en fresc poca cosa si pot fer. I no només per la qualitat del producte, el sabor o la textura, sinó pel plaer de recol·lectar-lo! Les llargues passejades pels boscos, amb companyia de bons amics, en els llargs silencis entre arbres, la bota de vi, l’esmorzar i amb una mica de sort i paciència, la gran recompensa, un bon cistell de bolets.

    Posats en context, aquests dies miraré de penjar uan sèrie de receptes amb bolets frescos de temporada. N’hi ha força maneres de cuinar els bolets, i depenent de la varietat i la qualitat cal saber treure el millor profit!

    Avui un presento un clàssic, el risotto. Però un de diferent, aqeusta vegada amb ou de reig, un dels millors bolets que es dóna la natura. El risotto més comú és el de ceps, si bé per mi és le millor amb diferència, per algunes persones pot ser un pel fort de gust. Amb l’ou de reig conseguireu una finesa al paladar que no us deixarà indiferent.

    Bé doncs, el procediment és molt similar a qualsevol risotto, però us deixo les indicacions a continuació per si us animeu a provar!

    Primer de tot, us recomano que tingueu tot el material i producte preparat abans d’iniciar el procés de cuinat. És important cuinar amb calma i de gust, sinó no és el mateix.

    Així, doncs, piqueu la ceba ben petita, talleu els alls en fines rodanxes, i tingueu els bolets llestos per cuinar (nets i tallats)  i el brou a foc lent que es vagi escalfant.

    Posem la cassola al foc, no massa alt ja que la cocció del risotto és a foc lent/mig. Posem un bon raig d’oli i quan sigui calent hi daurem els alls. Tot seguit cal afegir la ceba i la sofregim molt lentament fins que quedi ben tova i transparent.

    Aleshores, afegim els bolets. Salpebrem. Sofregim uns 5′, depenent del gruix amb que hagueu tallat els bolets, és important que tinguin una textura melosa, alalrgar doncs fins que veiem que el bolet va agafant un color més intens. En aquest moment podem pujar el foc una mica per afegir l’arròs. És important sofregir bé l’arròs abans de posar-hi el vi. Per saber que els grans d’arròs estan fregits, hem d’observar com canvien de color blanc opac i comencen a estar transparents amb tons daurats.

    Un cop fregit l’arròs és moment de posar el vi blanc i remenar bé, deixeu que s’evapori el vi (l’arròs ha de quedar sec un altre cop i ja no ha de fer olor de vi). Ara ja comença el procés final de cocció. Aneu afegint el brou, però mai de cop, sinó poc a poc, quan veieu que l’arròs hagi anant absorbent el que hi havia. I molt important, cal remenar-ho molt sovint! Salpebreu i aneu reptin el procés del brou fins que quedi l’arròs cuit, que poden ser, depenent del tipus d’arròs, entre 15 i 20′.

    Arribats aquest punt, ja queda ben poc. Apagueu el foc, i afegiu la mantega i el formatge parmesà ratllat, remenar bé perquè quedi ben repartit. Per acabar, piqueu unes fulles d’alfàbrega fresca i poseu-la a l’arròs.

    VARIANT: podeu canviar la mantega per una mica de formatge mascarpone.

    Per emplatar, només cal que poseu la quantitat d’arròs que considereu oportú, afegiu una mica de sal Maldon, unes fulles d’alfàbrega petites i un raig d’oli d’oliva ben bo.