Hola a tots i totes! Ha començat la temporada de bolets, per fi!! Un dels millors moments de l’any! Em facina la muntanya i els boscos, i com sabeu també cuinar. Doncs bé, no era d’estranyar que els bolets fossin una predilecció. De bolets en cosumeixo tot l’any, avui en dia hi ha molta varietat de bolets sec i congelat, però clar, davant el producte en fresc poca cosa si pot fer. I no només per la qualitat del producte, el sabor o la textura, sinó pel plaer de recol·lectar-lo! Les llargues passejades pels boscos, amb companyia de bons amics, en els llargs silencis entre arbres, la bota de vi, l’esmorzar i amb una mica de sort i paciència, la gran recompensa, un bon cistell de bolets.
Posats en context, aquests dies miraré de penjar uan sèrie de receptes amb bolets frescos de temporada. N’hi ha força maneres de cuinar els bolets, i depenent de la varietat i la qualitat cal saber treure el millor profit!
Avui un presento un clàssic, el risotto. Però un de diferent, aqeusta vegada amb ou de reig, un dels millors bolets que es dóna la natura. El risotto més comú és el de ceps, si bé per mi és le millor amb diferència, per algunes persones pot ser un pel fort de gust. Amb l’ou de reig conseguireu una finesa al paladar que no us deixarà indiferent.
Bé doncs, el procediment és molt similar a qualsevol risotto, però us deixo les indicacions a continuació per si us animeu a provar!
Primer de tot, us recomano que tingueu tot el material i producte preparat abans d’iniciar el procés de cuinat. És important cuinar amb calma i de gust, sinó no és el mateix.
Així, doncs, piqueu la ceba ben petita, talleu els alls en fines rodanxes, i tingueu els bolets llestos per cuinar (nets i tallats) i el brou a foc lent que es vagi escalfant.
Posem la cassola al foc, no massa alt ja que la cocció del risotto és a foc lent/mig. Posem un bon raig d’oli i quan sigui calent hi daurem els alls. Tot seguit cal afegir la ceba i la sofregim molt lentament fins que quedi ben tova i transparent.
Aleshores, afegim els bolets. Salpebrem. Sofregim uns 5′, depenent del gruix amb que hagueu tallat els bolets, és important que tinguin una textura melosa, alalrgar doncs fins que veiem que el bolet va agafant un color més intens. En aquest moment podem pujar el foc una mica per afegir l’arròs. És important sofregir bé l’arròs abans de posar-hi el vi. Per saber que els grans d’arròs estan fregits, hem d’observar com canvien de color blanc opac i comencen a estar transparents amb tons daurats.
Un cop fregit l’arròs és moment de posar el vi blanc i remenar bé, deixeu que s’evapori el vi (l’arròs ha de quedar sec un altre cop i ja no ha de fer olor de vi). Ara ja comença el procés final de cocció. Aneu afegint el brou, però mai de cop, sinó poc a poc, quan veieu que l’arròs hagi anant absorbent el que hi havia. I molt important, cal remenar-ho molt sovint! Salpebreu i aneu reptin el procés del brou fins que quedi l’arròs cuit, que poden ser, depenent del tipus d’arròs, entre 15 i 20′.
Arribats aquest punt, ja queda ben poc. Apagueu el foc, i afegiu la mantega i el formatge parmesà ratllat, remenar bé perquè quedi ben repartit. Per acabar, piqueu unes fulles d’alfàbrega fresca i poseu-la a l’arròs.
VARIANT: podeu canviar la mantega per una mica de formatge mascarpone.
Per emplatar, només cal que poseu la quantitat d’arròs que considereu oportú, afegiu una mica de sal Maldon, unes fulles d’alfàbrega petites i un raig d’oli d’oliva ben bo.
