Eloi Rovira

Etiqueta: esbart

  • «Ballem perquè ens mirin»

    «Ballem perquè ens mirin»

     

    Captura de pantalla 2015-05-20 a les 17.54.47

    El passat dia 1 de maig vàrem tenir el plaer de poder fer una ballada més, però no una ballada qualsevol, sinó que el Ballem perquè ens mirin. I no a qualsevol escenari, sinó que al Teatre Auditori de Sant Cugat! Si si, això no es fa pas cada dia. I com estava el TA!! Ple de gom a gom, ni una cadira lliure, les entrades es van exhaurí dies abans de l’espectacle, tot un èxit. I no és pas d’estranyar, l’Esbart és molt Esbart! En aquesta magnifica ballada i participen tots el grups, des dels més petits de l’escola fins al més grans, també amb Mèdium, Sènior, PreCos i Cos de Dansa.

    Podira ser molt extens, però tot i així seria difícil plasmar tants sentiments i emocions en un text, i no sols els meus  es clar, per aquest espectacle hi treballa molta gent. I quina gent, de veritat, té molt de mèrit ser capaç d’organitzar un esdeveniment com aquest i a més, fer-ho tan bé. Normal que el públic esperi aquesta cita amb tant desig, només cada dos anys es pot veure quelcom així. I a més, cada edició és diferent, per donar-li més emoció encara.

    En fi, només deixar-vos el recull d’imatges de PreCos amb el Pas de Festa i el Xotis. Unes fotografies que ens va fer en Lluís Llebot, un treball preciós! també un petit vídeo que ens va gravar l’Iñaki. Espero que us agradi.

    I si voleu veure-ho en directe, el dia 6 de juny a la plaça Octavià de Sant Cugat ens podreu tornar a veure en un altre escenari màgic.

    Desitjo que us agradi!

    Petons i abraçades,

    Eloi

  • La dansa, cretativitat i comunicació

    La dansa, cretativitat i comunicació

    Captura de pantalla 2015-01-20 a les 15.57.37

    Que la dansa és una eina de comunicació no és quelcom que descobriré jo aquí, però si que és quelcom que estic descobrint jo personalment.

    La dansa comunica, transmet i emociona. Sempre ho he vist així, i d’aquí la meva fascinació per aquest art. Fins fa poc, però, només era un espectador,  ara en canvi ho puc viure des de l’altra banda. I sincerament puc assegurar-vos que és molt millor! És difícil i requereix un gran esforç, però què no ho fa?!

    Sempre he al·lucinat amb les coreografies de les peces que ens mostren les diferents companyies de dansa, del estil que sigui, però només m’havia fixat en la dificultat de la seva execució, però què passa amb la seva elaboració? Què o qui hi ha al darrera de l’espectacle del que estàs gaudint?

    Mai havia parat suficient atenció al procés de creació que hi ha darrera de cada peça i la dificultat que comporta. El treball del director/a i dels ballarins/es que requereix és molt gran, per potser només una peça de 3 minuts. Escoltar una música, entendre-la, fer-la teva i buscar la manera de comunicar allò que et transmet és una passada, ja no estàs ballant quelcom que t’han ensenyat, sinó que tu mateix i la resta del grup, esteu creant quelcom nou.

    Personalment, no em considero una persona gens creativa. Potser només en l’àmbit de la cuina, però no en cap altra àmbit. Suposo que el cos que tinc m’ha limitat més mentalment que físicament, i per fi ho me n’estic adonant. Les limitacions ens les posem nosaltres mateixos, la resta que digui el que vulgui.

    Aquest trimestre, la Laia Martínez, directora del Cos de Dansa i del grup de PreCos de l’Esbart Sant Cugat, ens està ensenyat a treballar el procés de creació per configurar una peça. I haig de reconèixer que em feia molt respecte aquest àmbit de la dansa, i no m’hi veia gens capaç. I evidentment seguexio pensant que no serà mai el meu fort, però si més no estic gaudint moltíssim, i segur que quelcom n’aprendré, i sobretot em servirà per altres aspectes de la meva vida, sovint massa protocol·laris i poc espontanis, cosa que espero canviar.

    Ja no m’enrotllo més, només vull compartir amb vosaltres una petita mostra del treball a classe envers el procés de creació que estem fent en aquests trimestre.

    En aquesta peça estem : Tamara, Vera, Sara, Maria, Nuria, Évora, Haizea, Paula, Berta, Estel, Clara i Eloi.

    Desitjo que us agradi, sigueu benvolents 😉

    Petons i abraçades!

  • Un any de dansa

    Un any de dansa

    Tot just fa un any, vaig inicar una aventura meravellosa, vaig començar a ballar!

    Ja fa uns anys que ho vaig intentar, però el compromís amb l’esport i l’exigència del Cos de Dansa de l’Esbart em van dificultar la continuitat, i molt al meu pesar vaig decidir que no era el moment. Però ja havia mossegat l’ham, i no em podia treure del cap la dansa. Una passió de tota la vida, encara recordo alguns numerets que preparava a casa per les amigues de la mare, o els festivals de final de curs de l’escola «dándolo todo»…Però com podem llegir a la bíblia, tot té el seu temps. I per mi va ser fa un any.

    L’Esbart de Sant Cugat va obrir el gurp de PreCos, per tots i totes aquells/es que volíem ballar a cert nivell i amb opcions d’avançar. Doncs, allà vaig anar a espetegar jo, un noi de 130Kg i 1’86m d’alçada, desentonant físicament com una mala cosa. Però, vaja tan malament no ho feia (alguns diuen que força bé, però crec que és perquè m’estimen)

    Us puc ben assegurar que va ser una de les millors decisions que he pres a la meva vida. He gaudit moltíssim, he aprés molt, hem compartit moments genials, m’he deixat anar i he connectat una mica més amb mi mateix. No cal dir la millora de la condició física! Vaig acabar fet un figuirn… No ens enganyem, va haver-hi moment durs, quan t’atrapes amb un ball, quan s’acosta la data de la representació. Però realment va ser genial.

    I ahir mateix iniciàvem el nou curs, que es presenta molt intens i ple d’il·lusió.
    Un curs ple de reptes i il·lusió, que encetem amb moltes ganes. Espero poder seguir gaudint tant com l’anterior curs, seguir aprenent i millorant.
    A més, aquest any tot apunta a que farem dues ballades! Així que em puc posar les piles.
    Us deixo els dos vídeos de l’actuació que vàrem fer el maig per l’Andança Plaça de l’Esbart davant del monestir. Va ser la meva primera experiència dalt d’un escenari, i puc dir que va ser increïble!
    Desitjo que us agradi!