La dansa, cretativitat i comunicació

Que la dansa és una eina de comunicació no és quelcom que descobriré jo aquí, però si que és quelcom que estic descobrint jo personalment.

La dansa comunica, transmet i emociona. Sempre ho he vist així, i d’aquí la meva fascinació per aquest art. Fins fa poc, però, només era un espectador,  ara en canvi ho puc viure des de l’altra banda. I sincerament puc assegurar-vos que és molt millor! És difícil i requereix un gran esforç, però què no ho fa?!

Sempre he al·lucinat amb les coreografies de les peces que ens mostren les diferents companyies de dansa, del estil que sigui, però només m’havia fixat en la dificultat de la seva execució, però què passa amb la seva elaboració? Què o qui hi ha al darrera de l’espectacle del que estàs gaudint?

Mai havia parat suficient atenció al procés de creació que hi ha darrera de cada peça i la dificultat que comporta. El treball del director/a i dels ballarins/es que requereix és molt gran, per potser només una peça de 3 minuts. Escoltar una música, entendre-la, fer-la teva i buscar la manera de comunicar allò que et transmet és una passada, ja no estàs ballant quelcom que t’han ensenyat, sinó que tu mateix i la resta del grup, esteu creant quelcom nou.

Personalment, no em considero una persona gens creativa. Potser només en l’àmbit de la cuina, però no en cap altra àmbit. Suposo que el cos que tinc m’ha limitat més mentalment que físicament, i per fi ho me n’estic adonant. Les limitacions ens les posem nosaltres mateixos, la resta que digui el que vulgui.

Aquest trimestre, la Laia Martínez, directora del Cos de Dansa i del grup de PreCos de l’Esbart Sant Cugat, ens està ensenyat a treballar el procés de creació per configurar una peça. I haig de reconèixer que em feia molt respecte aquest àmbit de la dansa, i no m’hi veia gens capaç. I evidentment seguexio pensant que no serà mai el meu fort, però si més no estic gaudint moltíssim, i segur que quelcom n’aprendré, i sobretot em servirà per altres aspectes de la meva vida, sovint massa protocol·laris i poc espontanis, cosa que espero canviar.

Ja no m’enrotllo més, només vull compartir amb vosaltres una petita mostra del treball a classe envers el procés de creació que estem fent en aquests trimestre.

En aquesta peça estem : Tamara, Vera, Sara, Maria, Nuria, Évora, Haizea, Paula, Berta, Estel, Clara i Eloi.

Desitjo que us agradi, sigueu benvolents 😉

Petons i abraçades!