Un any de dansa

Tot just fa un any, vaig inicar una aventura meravellosa, vaig començar a ballar!

Ja fa uns anys que ho vaig intentar, però el compromís amb l’esport i l’exigència del Cos de Dansa de l’Esbart em van dificultar la continuitat, i molt al meu pesar vaig decidir que no era el moment. Però ja havia mossegat l’ham, i no em podia treure del cap la dansa. Una passió de tota la vida, encara recordo alguns numerets que preparava a casa per les amigues de la mare, o els festivals de final de curs de l’escola “dándolo todo”…Però com podem llegir a la bíblia, tot té el seu temps. I per mi va ser fa un any.

L’Esbart de Sant Cugat va obrir el gurp de PreCos, per tots i totes aquells/es que volíem ballar a cert nivell i amb opcions d’avançar. Doncs, allà vaig anar a espetegar jo, un noi de 130Kg i 1’86m d’alçada, desentonant físicament com una mala cosa. Però, vaja tan malament no ho feia (alguns diuen que força bé, però crec que és perquè m’estimen)

Us puc ben assegurar que va ser una de les millors decisions que he pres a la meva vida. He gaudit moltíssim, he aprés molt, hem compartit moments genials, m’he deixat anar i he connectat una mica més amb mi mateix. No cal dir la millora de la condició física! Vaig acabar fet un figuirn… No ens enganyem, va haver-hi moment durs, quan t’atrapes amb un ball, quan s’acosta la data de la representació. Però realment va ser genial.

I ahir mateix iniciàvem el nou curs, que es presenta molt intens i ple d’il·lusió.
Un curs ple de reptes i il·lusió, que encetem amb moltes ganes. Espero poder seguir gaudint tant com l’anterior curs, seguir aprenent i millorant.
A més, aquest any tot apunta a que farem dues ballades! Així que em puc posar les piles.
Us deixo els dos vídeos de l’actuació que vàrem fer el maig per l’Andança Plaça de l’Esbart davant del monestir. Va ser la meva primera experiència dalt d’un escenari, i puc dir que va ser increïble!
Desitjo que us agradi!