Tots i totes coneixem moltes afirmacions del tipus: l’esport no té edat, l’esport és salut, l’esport són valors, l’esport cohesiona, etc. La llista podria ser interminable, vaja com la pràctica esportiva.
Considero que en aquest món hi ha poques coses que tinguin fi, però l’art, la cuina, la música, l’esport, la literatura, no te’ls acabaries mai!
I aquí em teniu, als 34 anys i des de fa només un, he descobert el rugbi! Evidentment, ja el coneixia i era un seguidor passiu, però tot just fa un any vaig caure en el parany d’un bon amic i vaig provar aquest magnífic esport. En el transcurs de la vida he tingut la sort de poder gaudir del futbol, el bàsquet, l’atletisme, l’handbol, sortir a córrer, el pàdel, el tennis, i un llarg etcètera. Podria afirmar que he viscut els 34 anys, vaja potser 29 anys de manera molt esportiva. M’agrada l’esport, i no necessito cap excusa per practicar-ne. En gaudeixo, i no contemplo una vida sense esport, tan de bo no hi hagi de renunciar mai per cap causa superior, i tot i així, hi ha persones que ens han demostrat que les limitacions ens les posem nosaltres, les barreres físiques no existeixen, la llista d’exemples aquí també és inesgotable.
Així, doncs, de manera tardana he descobert què significa el rugbi a peu de camp, sobre el terreny de joc i més enllà, com segur sabreu el partit acaba al camp, però el rugbi s’allarga fins el tercer temps. Pels menys coneixedors/es, el tercer temps és un espai de relació post-partit obligatori, passi el què passi. Un espai per compartir amb l’altre l’equip els millors moments del partit, amb una cervesa ben fresca i quelcom per menjar. És impossible concebre el rugbi sense el tercer temps.
Feia anys que no formava part d’una dinàmica d’equip envers l’esport. Ara ja són quasi disset anys d’atletisme, un esport que malgrat està identificat amb la individualitat, i és una afirmació certa, es requereix un equip per competir i un equip per treballar. Però és evident que la dinàmica és diferent. Durant molts anys vaig jugar a futbol, una època entranyable, també vaig ser entrenador i he jugat lligues amateurs amb els amics. I per això, em veig amb la llibertat de dir que no és el mateix, ni millor ni pitjor, diferent.
Aviat farà l’any que els Matusalems del Club de Rugbi Sant Cugat en varen acollir de manera formidable. Segurament els meus 130Kg de pes varen tenir, en aquesta ocasió si, quelcom positiu. Però us puc assegurar, que la resta de companys que s’han anant incorporant el darrer any han tingut la mateixa acollida.
Aquest equip de rugbiers que oscil·la entre els 34 (un servidor) i el 60 anys és una de les millors coses que m’ha passat mai. Són jugadors experimentats i entusiastes com qualsevol jovenet el seu primer dia d’esport, t’acullen i t’integren, t’ajuden i et guien en l’aprenentatge. Des del primer dia quedes immers i atrapat per aquesta passió que transmeten pel rugbi. Ni els cops, ni les derrotes, ni la feina ens impedeixen gaudir del nostre moment de rugbi de cada setmana i, de tant en tant, un bon partit.
Podria afirmar que en aquest esport, i en aquest equip, es potencien els valors positius en extrem. I evidentment que hi ha de tot, no ens hem d’oblidar que som persones, i tots/es cometem errades o tenim un mal dia. Però, aquí les poques situacions compromeses es ressolen i passen de llarg. Al rugby els companys són el primer, un sol no faria pas res, com a molts esports, cert. Però per experiència us puc dic que el recolzament dels companys quan corres amb la pilota és vital. El sacrifici, l’esforç, la companyonia, el respecte, afloren de manera natural en la dinàmica del joc.
No puc afirmar que canviaria la meva carrera esportiva, estic molt orgullós del què he aconseguit amb l’atletisme, el què m’ha donat i sobretot la gent que he conegut i que han esdevingut pilars a la meva vida, no ho canviaria mai. A més, l’esport no s’acaba mai, és inesgotable, i saber gaudir del rugbi amb aquesta edat té la seva màgia.
Desconec quant rugbi em queda per endavant, però espero que molt! L’exemple dels Matus em reafirma amb les meves conviccions i la meva passió per l’esport i la seva pràctica. He trobat un lloc on quedar-me tot el temps que pugui, on gaudir i compartir la meva passió amb altres bojos com jo.
Aquells/es que en sabeu molt més que jo d’aquest esport, perdoneu-me si em deixo coses, que segur que si, però l’experiència ja me les anirà ensenyant!
Gràcies per tot Matus! Gràcies Mauri!
Si podeu i us he despertat la curiositat, apropeu-vos al rugbi de manera activa o passiva no us deixarà indiferents.
Salut a tots i totes, i us desitjo que gaudiu de l’esport a les vostres vides!
