Nova temporada, vells reptes

Tot just fa unes setmanes que vaig començar a entrenar, això si, amb molta calma. Podria afirmar que no és ni pretemporada encara, sinó una pre-pretemporda. La temporada atlètica és molt llarga i anem sobrats de temps, i més pels objectius i reptes plantejats aquesta temporada, però malauradament em costa estar massa dies sense fer esport, i el meu cos té una tendència a engreixar-se gens recomanable…

Així, doncs, aquesta serà la 17a temporada, que no són poques. Són 18 anys d’atletisme, en concret llançament de pes i disc. Són 16 anys al màxim nivell de compromís i dedicació. Són 18 anys vestint la samarreta del Futbol Club Barcelona, i 13 temporades com a capità. Són 18 anys d’aprenentatge i amb la sensació de molt per aprendre encara. Són molts anys envoltat d’un dels millors entorns esportius que he conegut mai, i malgrat ser un esport individual, poques vegades he tingut la sensació d’estar sol. Moltes amistats, algunes passatgeres i altres ja per tota a vida. Aquest esport m’ho ha donat tot! Formació, educació, coneixement, èxits, fracassos, amics i amigues, he pogut viatjar molt, i en gran part ha contribuït a forjar-me com a persona i m’ha portat fins el que sóc avui en dia, i malgrat pugui sonar soberg, no canviaria res.

Arribats a aquest punt, em trobo en la mateixa cruïlla de cada setembre. Serà aquesta la última temporada? I no és una resposta fàcil, gens fàcil. Sempre havia dit que si no em podia dedicar al màxim nivell, preferia no competir. Sóc molt competidor, sovint massa, i no m’agrada fer les coses a mitges. Però ja fa dos anys que arrossego la decisió, i vaig trampejant per les pistes, fent poca cosa, però amb bons resultats. Fins ara no havia sigut capaç de parar-m’hi a pensar què volia fer de veritat, i és que l’atletisme enganxa i costa dir que no. Renunciar a mitja vida costa.

Però crec que ara si, madurada la decisió, ha arribat el moment de deixar enrere, però no massa, una de les etapes més felices de la meva vida. Aquesta serà la meva última temporada, i aquest cop va de debò. Són massa els compromisos adquirits al llarg dels anys. La feina, la dansa, la cuina, els estudis i altres responsabilitats han anat omplint el meu dia a dia, i això que encara em manca el més important (però aquí no toca parlar-ne). Les coses canvien i ens fem grans, no descobreixo res. Però els que sabeu de què parlo, sabreu la dificultat de prendre aquesta decisió, i més amb tota la temporada per davant. Una temporada, que lluny d’aspirar als vells reptes, està carregada d’emoció i ganes de demostrar-me a mi mateix que m’equivoco, que hauria de continuar com fos…

Així, doncs, aquesta serà la definitiva i m’agradaria acomiadar-me amb bon regust de boca. Simplement competint a bon nivell i gaudint de la pista d’atletisme i el cercle de llançaments. Estar en bones marques, no aspiro a campionats individuals, que si als de clubs (el FCB volem guanyar-ho tot ;).

No espero res més. Potser al deixar-ho per escrit estic agafant un compromís real, ja sabeu que les paraules se les emporta el vent, i com que sóc novell amb el tema “posts” no sé si d’aquesta manera estic obligat a complir amb el que escric.

Bé doncs, ja us aniré informant de com va la temporada esportiva i la personal.

Fins aviat!