Una vegada més, Itàlia!

Capri

Per escriure aquesta nova entrada sapigueu que m’he posat de fons un llistat de grans èxits de la música italiana al Spotify, per posar-me un altre cop en situació! 😉

Quina experiència aquesta de viatjar…Els i les que em coneixeu una mica ja sabue que no sóc massa de sortir de la meva terra. Això no vol dir que no ho hagi fet gaire, al contrari, una de les coses que m’ha donat l’esport ha sigut l’oportunitat de viatjar, i molt, per tota la península i per l’estranger. També cal dir que amb els pares també hem viatjat força, quan erem més petits. I no sé si és per això, però quan arriben les vacances m’agrda quedar-me per Catalunya, bàsicament el Pirineu.

Aquesta vegada, i després de força anys, vam decicir fer un viatge amb els amics, però sense sortir de la “zona de confort” que diuen, Itàlia, un clàssic. Ai però, vam anar  parar a Nàpols (gràcies Axel) i Salerno. En fi no m’estendré massa en parlar de Nàpols, diuen que qui la visita o l’estima o l’odia. Potser no cal odiar-la, però us ben asseguro que no m’hi veuran mai més per allà. És una ciutat amb un potencial espectacular, té un patrimoni històric incalculable, té port i muntanya. Doncs sembla mentida com pot estar tan deixada. Les façacnes fetes malbé fins a un punt perillós. Els carrers, tots, bruts com mai havia vist jo a cap altra ciutat. El tràsint, s’ha de viure, no es pot descriure tant desordre, caos i beligerància al volant o amb la moto. Però és que els/les vianants són igual o pitjors. Ara, el millor de tot la policia, un espectador privilegiat de tot aquest anar i venir d’imprudències que aquí ens costarien la retirada de carnet de per vida.  En fi, només puc dir que l’hotel era molt acollidor, i que vàrem torbar un lloc per sopar a ca l’Ettore que és espectacular, pura i tradicional cuina napolitana d’una qualitat sublim i a un preu molt raonable. Deixaré a banda el tema de la inseguretat per no ferir sensibilitats.

Va, que ara ja bé “lo bo” que diem. Perquè si que hi ha de coses bones, i molt bones, a la regió de Campania. Al golf de Nàpols podem trobar ciutats com Erculano, Oplonti i Pompei, sense oblida el Vesuvi, el majestuós i destrucor volcà. Aquestes tres ciutats no us deixaran indiferents, molta hisotria que ens ofereixen a tocar i veure a de primera vista, i sobretot molt ben conservada. No tenia massa esperances en passar el dia entre runes, però la meva sorpresa va ser molt grata i he de dir que vaig gaudir molt passejant pels antics carrers de les ciutat ja desaparegudes i us puc dir que entres en un mode “restrospecter” i no deixes d’alucinar amb tot plegat.

El Vesuvi és impressionant i et dóna una perspectiva nova de la capacitat destructora que té la natura per aquells/es que vivim en zones alienes a les catàstrofes naturals. I si bé és cert que està inactiu, que no apagat, des de fa centenars d’anys, la visita completa i contextualitza la resta de visites que hem fet per les ciutats que varen ser arrassades per la seva erupció. I què dir-vos de les vistes, perquè el volca puja amunt i molt, i t’ofereix una panoràmica del golf de Nàpols espectacular.

Ara bé, si hi ha quelcom que m’ha fasciant i robat el cor, és la costa malfitana, Sorrento i Capri. Això és una altra història. De veritat que és molt recomenable. Platjes i pobles impossibles sobre penyasegats que treuen l’alè, aigues blaves i turqueses, colors, olors i gent simpàtica. Molt turisme, però en cap moment sensació d’aglomeracions ni cues. Un pèl car el tema aparcament i ferris, però ho compensa una gastronomia que ofereix un producte de qualitat, ben tractat i a un preu molt bo.

No em faré pesat en descriure cada poble, només parlaré de Positano. Cal estar en forma per visitar-lo, però només amb veure’l des de la carretera o des del mar amb el ferri, ja t’enamores! Escenari de películes mítiques, supera amb escreix qualsevol espectativa. Les seves platges, les cases colorides, la vegetació, les botigues i restaurants, el port, els carrers. Tot plegat un encant abrumador. La veritat que les fotografies que pots fer o veure, no són capaces de copsar la seva bellesa.

Per anar acabant, només hagués canviat la data del viatge, ja que en primavera o finals d’estiu ha de ser més bonic encara. Però bé, potser en una altra ocasió….

Us deixo aquí un petit recull d’imatges per il·lustrar aquest viatge, del que cal destacar-ne la companyia. l’Isma, copilot eficient i un mestre del GPS, però sobretot un gran amic per gaudir dels millors moments. I l’Anaïs, que dir-vos d’ella, sorprenent de cap a peus, malgrat passan els anys, no deixa de sorpre’ns amb la seva frescor i les seva saviesa de la vida… (#yatúsabes )

En fi, bon inici de vancaes que ara canvia de terç i canviem mar per muntanya, els meus estimats i sempre màgics Pirienus catalans.

Petons i abraçades,

Arrivederci a tutti