Arròs amb llet

Aquesta recepta la vaig aprendre de la iaia. Ella la feia molt sovint, i era un dels seus millors postres. Personalment, m’agrada menjar-lo quan encara està tebi, però evidentment, cal conservar-lo a la nevera, i està bo de totes maneres.

Per començar, considero que és important i determinant, el gust que siguem capaços de donar-li a la llet. Per fer-ho, farem ús de la tècnica per infusió. Bàsicament, consisteix en fer bullir (o infusionar a foc lent) alguna espècie o aroma en un líquid.

Per aconseguir un major sabor i aroma, podem allargar el procés d’infusió en fred, ja que en calent, correm el risc de fer malbé la llet. És per això, que el dia abans de fer la recepta, us recomano que poseu la llet al recipient de cocció amb la branca de canyella i la pell de la llimona, i ho reserveu a la nevera. D’aquesta manera, aconseguireu més intensitat al sabor.

Al tallar la pell de la llimona, procureu anar amb compte. Només necessitem la part groga, no feu el tall gruixut i agafeu la part blanca de la llimona.

Consell al marge, la recepta és molt senzilla, només cal que porteu la llet a ebullició a foc lent, amb la canyella i la pell de la llimona. Un cop està bullint, cal afegir l’arròs (bomba a ser possible) i fer-ho bullir a foc lent durant el temps aconsellat pel productor. Important no deixar de remenar, que el foc no estigui alt i evitar que faci nata o es cremi l’arròs.

Un cop l’arròs és cuit, retireu la cassola del foc, i afegir el sucre al gust (però no us passeu de dolç!!) aneu provant la llet fins trobar el punt òptim de dolçor.

Ara ja només queda emplatar, podeu fer servir cassoles de fang, vols, o plats de sopa. No retireu la pell i la canyella, repartiu-los entre els plats.

Un cop servit, només cal afegir un pel de sucre per sobre i la canyella en pols.

Bon profit!!

Compartir a:

Deixa un comentari