Tiramisú, un regal de la gran Itàlia

Bé, aquesta recepta s’ha fet esperar… I la tenia pendent des de fa temps, i a petició de l’amiga Carme Reverte, aquí la teniu.

Haig de dir, que per primer cop, tinc aquell recel que sovint mostren molts cuiners i cuineres a donar les seves receptes. Suposo que és perquè m’identifico molt amb ella, és una de les primeres que vaig aprendre a fer, i l’he anat adaptant i donant forma a mesura d’anar-la fent, me la sento molt meva. Els i les que em coneixeu bé, sabeu el què dic, quantes vegades he preparat aquest magnífic postre? Dinars amb amics i amigues, celebracions, finals de curs, perquè venia de gust… Per culpa d’aqeusta recepta ja no prenc tiramisú als restaurants, ni jo ni uns quants que conec… Sona molt fantasma, però és cert.

Aquesta recepta és fàcil, però requereix paciència i calma per fer-la, a corre-cuita no surt mai bé.

Però en fi, aquí us la deixo, i espero que la gaudiu tant com ho faig jo, i si l’evolucioneu vull un comentari al post!!!!

Prodeciment:

És important preparar el café amb suficent antel·lació, cal que estigui tebi o fred, sinó farà malbé el melindro. Pet tant, prepareu una cafetera italiana, de les de tota la vida, i utilitzeu un bon producte (aixó val per tots els productes eh!). Un cop fet deixeu-lo reposar, i continueu amb la recepta més tard.

Poderu servir el tiramisú en una safata gran i després repartir, però us recomano aquesta forma que explico aquí per practicitat i presentació, però sou lliures de fer-ho al gust de cadascú.

Trenqueu els melindros per la meitat, suqueu-los en el café tebi (podeu afegir una mica de licor al café) i un cop sucats, sense passar-se poseu-los als motllos individuals.

Ara, separeu els ous en dos bols, un amb rovells i l’altre amb les clares. Als rovells heu d’afegir el sucre i batre fins que es posa de color més claret (blanquejar els rovells). Un cop fet, cal afegir el formatge i una cullerada del licor escollit. Ara cal remanar amb calma, sense gestos violents, sinó amb suavitat, sinó perdrem estructura i correm el risc de liqüar la crema. Un cop fet, reservar i muntar les clares a punt de neu.

I arribats aquest punt, ve l’operació més delicada, barrageu la crema del formatge amb les clares, però molt a poc a poc, suament i amb paciència. Cal que quedi bé, no podem deixar grumolls de clara sense barrejar, però si us excediu amb la força espatllareu la crema.

Ara, tocar omplir els bols dels “melindors” amb la crema. Desprès agafeu un col·lador i poseu cacao en pols i una cullaradeta de cafe en pols, i espolseu-ho per sobre de les cremes, el gruix us ho deixo al vostre gust.

Per acabar, cal que reposi en nevera 24h i ja estarà llest, serviu-ho ben fred.

En fi, ja veieu que no és gens difícil, simplement requereix paciència i quelcom de traça. Espero que en gaudiu molt.