Bé, avui és 6 d’abril, i com cada any en aquesta data des de fa 33 anys em faig una mica més vell… i bell, si més no vull creure’m allò que diuen que els homes millorem amb el temps.
Si més no, quelcom més savi o experimentat que fa 33 si que ho sóc, no? Vaja, fins aquí res de nou, això ens passa a tots i totes. Però no sé si és perquè és una edat amb força significat històric, tots sabem qui va morir amb 33 anys, i ja sabeu que tinc una vessant espiritual important, que aquest dies estic una mica més «tonto» de l’habitual.
Sou molts i moltes als que us voldria agraïr personalment que en algun moment hagueu format part de la meva vida, tots i totes formeu part del meu jo. De la interacció amb tots i totes vosaltres n’ha resultat el que sóc avui en l’actualitat, i encara ara, molts/es ho feu dia a dia. Però com que serà difícil de complir, he pensat en compartir-ho per escrit.
Sempre havia pensat que aquesta edat la meva vida seria molt diferent al del que ha esdevingut. Millor o pitjor, no ho sé. Sóc realment afortunat, i no oblido mai d’agrair-ho a Déu. És curiós com la perspectiva del temps condiciona el nostre pensament o la opinió en diversos temes.
La realitat és que hi ha coses a les que aspiro com a persona que a hores d’ara veig de no fàcil solució. Però mai s’ha de perdre l’esperança, i com comentava abans, de ben segur que amb la perspectiva del temps ho entendré millor.
Aquesta entrada no és per fer balanç o per descriure allò que tinc, perquè considero que el tresor més preuat que tinc és indescriptible. Sou vosaltres. Sense cadascú de vosaltres, per breu o llarga que sigui la nostra relació, intensa o superficial, tot plegat no tindria cap sentit.
De què serveix l’èxit si no és compartit? Per què volem diners si no és per gaudir-ne amb els amics? Per què volem temps, si no és per passar-lo amb la gent que estimes?
No m’allargaré més, només espero poder seguir gaudint de tots i totes vosaltres, en el format que sigui, ben aprop o en la distància, però amb la mateixa estima de sempre.
Gràcies per ser-hi!
Ep, i el més important, la família. Diuen que la família no es tria, et toca. Doncs jo tinc molt clar que triaria aquesta, amb les seves virtuts i els seus defectes.
Moltes gràcies!
Petons i abraçades,
Eloi
Deixa un comentari
Heu d’iniciar la sessió per escriure un comentari.