Avui que em faig gran

023

Bé, avui és 6 d’abril, i com cada any en aquesta data des de fa 33 anys em faig una mica més vell… i bell, si més no vull creure’m allò que diuen que els homes millorem amb el temps.

Si més no, quelcom més savi o experimentat que fa 33 si que ho sóc, no?  Vaja, fins aquí res de nou, això ens passa a tots i totes.  Però no sé si és perquè és una edat amb força significat històric, tots sabem qui va morir amb 33 anys, i ja sabeu que tinc una vessant espiritual important, que aquest dies  estic una mica més  “tonto” de l’habitual.

Sou molts i moltes als que us voldria agraïr personalment que en algun moment hagueu format part de la meva vida,  tots i totes formeu part del meu jo.  De la interacció amb tots i totes vosaltres n’ha resultat el que sóc avui en l’actualitat, i encara ara, molts/es ho feu dia a dia. Però com que serà difícil de complir, he pensat en compartir-ho per escrit.

Sempre havia pensat que aquesta edat la meva vida seria molt diferent al del que ha esdevingut. Millor o pitjor, no ho sé.  Sóc realment afortunat, i no oblido mai d’agrair-ho a Déu. És curiós com la perspectiva del temps condiciona el nostre pensament o la opinió en diversos temes.

La realitat és que hi ha coses a les que aspiro com a persona que a hores d’ara veig de no fàcil solució.  Però mai s’ha de perdre l’esperança, i com comentava abans, de ben segur que amb la perspectiva del temps ho entendré millor.

Aquesta entrada no és per fer balanç o per descriure allò que tinc, perquè considero que el tresor més preuat que tinc és indescriptible. Sou vosaltres. Sense cadascú de vosaltres, per breu o llarga que sigui la nostra relació, intensa o superficial, tot plegat no tindria cap sentit.

De què serveix l’èxit si no és compartit? Per què volem diners si no és per gaudir-ne amb els amics? Per què volem temps, si no és per passar-lo amb la gent que estimes?

No m’allargaré més, només espero poder seguir gaudint de tots i totes vosaltres, en el format que sigui, ben aprop o en la distància,  però amb la mateixa estima de sempre.

Gràcies per ser-hi!

Ep, i el més important, la família. Diuen que la família no es tria, et toca. Doncs jo tinc molt clar que  triaria aquesta, amb les seves virtuts i els seus defectes.

Moltes gràcies!

Petons i abraçades,

Eloi

Compartir a:

Un comentari a “Avui que em faig gran

  1. Avatar
    rosa sasot xercavins

    Me has arribat al cor Eloi amb aquest escrit que descriu la teva vida.Sempre te he vist com un noi molt noble i desitju que
    continues sen aixi. Felicitats en aquest dia del teu cumpleanis que u disfrutis amb aquesta familia que tens tan guapa i bona.
    De tot cor felicitats.

Deixa un comentari