Avui que em faig gran

Bé, avui és 6 d’abril, i com cada any en aquesta data des de fa 33 anys em faig una mica més vell… i bell, si més no vull creure’m allò que diuen que els homes millorem amb el temps.

Si més no, quelcom més savi o experimentat que fa 33 si que ho sóc, no?  Vaja, fins aquí res de nou, això ens passa a tots i totes.  Però no sé si és perquè és una edat amb força significat històric, tots sabem qui va morir amb 33 anys, i ja sabeu que tinc una vessant espiritual important, que aquest dies  estic una mica més  “tonto” de l’habitual.

Sou molts i moltes als que us voldria agraïr personalment que en algun moment hagueu format part de la meva vida,  tots i totes formeu part del meu jo.  De la interacció amb tots i totes vosaltres n’ha resultat el que sóc avui en l’actualitat, i encara ara, molts/es ho feu dia a dia. Però com que serà difícil de complir, he pensat en compartir-ho per escrit.

Sempre havia pensat que aquesta edat la meva vida seria molt diferent al del que ha esdevingut. Millor o pitjor, no ho sé.  Sóc realment afortunat, i no oblido mai d’agrair-ho a Déu. És curiós com la perspectiva del temps condiciona el nostre pensament o la opinió en diversos temes.

La realitat és que hi ha coses a les que aspiro com a persona que a hores d’ara veig de no fàcil solució.  Però mai s’ha de perdre l’esperança, i com comentava abans, de ben segur que amb la perspectiva del temps ho entendré millor.

Aquesta entrada no és per fer balanç o per descriure allò que tinc, perquè considero que el tresor més preuat que tinc és indescriptible. Sou vosaltres. Sense cadascú de vosaltres, per breu o llarga que sigui la nostra relació, intensa o superficial, tot plegat no tindria cap sentit.

De què serveix l’èxit si no és compartit? Per què volem diners si no és per gaudir-ne amb els amics? Per què volem temps, si no és per passar-lo amb la gent que estimes?

No m’allargaré més, només espero poder seguir gaudint de tots i totes vosaltres, en el format que sigui, ben aprop o en la distància,  però amb la mateixa estima de sempre.

Gràcies per ser-hi!

Ep, i el més important, la família. Diuen que la família no es tria, et toca. Doncs jo tinc molt clar que  triaria aquesta, amb les seves virtuts i els seus defectes.

Moltes gràcies!

Petons i abraçades,

Eloi