Eloi Rovira

Etiqueta: food

  • Gnocci amb bledes, crema de mascarpone i ou poché

    Gnocci amb bledes, crema de mascarpone i ou poché

    IMG_8227Hola!

    Últimament m’ha donat per fer canvis en l’alimentació del dia a dia. Però poc a poc, no sigui pas que prengui mal 😉

    Així, doncs, he decidit ampliar les combiacions de pasta i verdura, i més enllà dels clàssics que tots i totes coneixem, vaig provant coses noves a veure què passa, i també fer combinacions de plat únic que estiguin formats per tots els grups de nutirents necessaris.

    Aquell dia tocava bledes, una d’aquelles verdures poc atractives, i més enllà de saltejades o en una bona truita, em costa de col·locar a la graella de verdures a menjar. Així que, fent un simil dels espinacs amb crema de formatge, vaig optar per fer-les amb pasta i mascarpone (que ho accepta tot…). Us haig de dir que el resultat va ser molt sorprenent.

    El primer que heu de fer, és bulllir les bledes un cop netes. Treieu bé la sorra, que acostumen a portar-ne força i és molt desagradable. Abans de posar-les a bullir, feu un tall longitudinal al tronquet de la bleda. És la part més dura i costa més de coure. D’aquesta manera es courà més aviat, i la fulla no es farà tan malbé ni perdrà les seves propietats.

    Un cop cuita, pareu la cocció amb una remullada ràpida amb aigua freda i reserveu-les amb un raig d’0li, sal i prebre.

    A la mateixa aigua podeu fer coure els gnocci, són un parell de minuts, depenet de la marca, però un cop floten, ja podeu treure’ls de l’aigua.

    M’entre bull l’aigua i feu coure la pasta, poseu en una cassola baixa i de fons gruixut, el formatge mascarpone perquè es vagi fonent a poc a poc. Un cop estigui totalment fos, afegiu les bledes i els gnocci i rectifiqueu de sal i pebre.

    Per coure els ous poché la manera més fàcil és la següent:

    • En un bol petit poseu una làmina gran de paper transparent i adapteu-lo al forat.
    • Poseu l’ou dins del bol amb el paper i salpebreu.
    • Junteu i lligueu les quatre puntes del paper, enrolleu-lo bé i lligeu-ho amb fil de cuina. Procureu que el rovell estigui cobert per la clara.
    • Ara només cal posar-lo en aigua bullint 4 minuts. Un cop passat el temps de cocció, posseu-lo en aigua freda per parar la cocció.
    • Ja el podeu treure de l’embolcall.

    Per sevir el plat, poseu la pasta amb les bledes i el formatge ben remenat, i a sobre l’ou, amb molt de compte que no es trenqui abans d’hora. Acabeu amb un rajolí d’oli i el parmesà ratllat.

    Bé, això és tot! Senzill, ràpid i saludable! Desitjo que us agradi!

    Bon profit!

     

  • Risotto d’ou de reig

    Risotto d’ou de reig

    Hola a tots i totes! Ha començat la temporada de bolets, per fi!! Un dels millors moments de l’any! Em facina la muntanya i els boscos, i com sabeu també cuinar. Doncs bé, no era d’estranyar que els bolets fossin una predilecció. De bolets en cosumeixo tot l’any, avui en dia hi ha molta varietat de bolets sec i congelat, però clar, davant el producte en fresc poca cosa si pot fer. I no només per la qualitat del producte, el sabor o la textura, sinó pel plaer de recol·lectar-lo! Les llargues passejades pels boscos, amb companyia de bons amics, en els llargs silencis entre arbres, la bota de vi, l’esmorzar i amb una mica de sort i paciència, la gran recompensa, un bon cistell de bolets.

    Posats en context, aquests dies miraré de penjar uan sèrie de receptes amb bolets frescos de temporada. N’hi ha força maneres de cuinar els bolets, i depenent de la varietat i la qualitat cal saber treure el millor profit!

    Avui un presento un clàssic, el risotto. Però un de diferent, aqeusta vegada amb ou de reig, un dels millors bolets que es dóna la natura. El risotto més comú és el de ceps, si bé per mi és le millor amb diferència, per algunes persones pot ser un pel fort de gust. Amb l’ou de reig conseguireu una finesa al paladar que no us deixarà indiferent.

    Bé doncs, el procediment és molt similar a qualsevol risotto, però us deixo les indicacions a continuació per si us animeu a provar!

    Primer de tot, us recomano que tingueu tot el material i producte preparat abans d’iniciar el procés de cuinat. És important cuinar amb calma i de gust, sinó no és el mateix.

    Així, doncs, piqueu la ceba ben petita, talleu els alls en fines rodanxes, i tingueu els bolets llestos per cuinar (nets i tallats)  i el brou a foc lent que es vagi escalfant.

    Posem la cassola al foc, no massa alt ja que la cocció del risotto és a foc lent/mig. Posem un bon raig d’oli i quan sigui calent hi daurem els alls. Tot seguit cal afegir la ceba i la sofregim molt lentament fins que quedi ben tova i transparent.

    Aleshores, afegim els bolets. Salpebrem. Sofregim uns 5′, depenent del gruix amb que hagueu tallat els bolets, és important que tinguin una textura melosa, alalrgar doncs fins que veiem que el bolet va agafant un color més intens. En aquest moment podem pujar el foc una mica per afegir l’arròs. És important sofregir bé l’arròs abans de posar-hi el vi. Per saber que els grans d’arròs estan fregits, hem d’observar com canvien de color blanc opac i comencen a estar transparents amb tons daurats.

    Un cop fregit l’arròs és moment de posar el vi blanc i remenar bé, deixeu que s’evapori el vi (l’arròs ha de quedar sec un altre cop i ja no ha de fer olor de vi). Ara ja comença el procés final de cocció. Aneu afegint el brou, però mai de cop, sinó poc a poc, quan veieu que l’arròs hagi anant absorbent el que hi havia. I molt important, cal remenar-ho molt sovint! Salpebreu i aneu reptin el procés del brou fins que quedi l’arròs cuit, que poden ser, depenent del tipus d’arròs, entre 15 i 20′.

    Arribats aquest punt, ja queda ben poc. Apagueu el foc, i afegiu la mantega i el formatge parmesà ratllat, remenar bé perquè quedi ben repartit. Per acabar, piqueu unes fulles d’alfàbrega fresca i poseu-la a l’arròs.

    VARIANT: podeu canviar la mantega per una mica de formatge mascarpone.

    Per emplatar, només cal que poseu la quantitat d’arròs que considereu oportú, afegiu una mica de sal Maldon, unes fulles d’alfàbrega petites i un raig d’oli d’oliva ben bo.

  • Garrinet de cel

    Garrinet de cel

    IMG_4588

    Benvolguts i benvolgudes, estic molt orgullós de presentar-vos la meva tapa de garrí amb la que vaig guanyar la 7a edició del Concurs de Tapes dels Lletjos. Una competició gastronòmica de reconeixement mundial que es celebra cada any a l’entorn del Vallès Occidental. Cal destacar que el nivell augmenta de manera exponencial cada any, i que les tapes comencen a ser difícilment superables, exceptuant al Jofre….

    En fi, aquesta era la meva tercera participació en el concurs, i les dues primeres haig de confessar que els vaig donar peixet, per allò de no generar rebuig al ser un «nou vingut».  Però aquest any ja tocava posar les coses a lloc i marcar terreny!

    Per això, vaig aprofitar la meva escapada esportiva/gastronòmica a Logroño per recórrer els seus carrers en companyia d’en Dan i amb els consells d’en Joselito, i poder descobrir la rica tradició gastronòmica de La Rioja.

    D’aquesta magnífica escapada va sorgir l’idea de fer el Garrinet de Cel. Allà, a un bar anomenat «las Cubanas» vam tenir el plaer de tastar un dels millors cochinillos que he provat mai. Així, doncs, vaig decidir adaptar aquella meravella pel format tapa.

    Anem per feina, que m’enrollo massa.

    El garrí és bo preparar-ho amb antelació, penso jo,  per diverses raons. Una és que per manipular-ho, és més fàcil en fred, vaja, com a mínim no et cremes els dits. La carn reposada guanya sabor. I la pell és més fàcil de treure quan està gelatinosa altre cop, sinó en calent i cruixent es trenca.

    Dit això, poseu la safata de fang amb les fustes al fons. És molt recomanable per evitar que la carn s’enganxi al fons de la safata i dóna el seu rollo. Jo tinc unes fustes d’alzina, que és el que fan servir per allà (adjunto foto).

    Unteu bé el garrí amb el llard per ambdues bandes. Per aquesta recepta només cal mig garrí, tallat transversalment. L’altra meitat la podeu congelar per un altre dia. Després salpebreu bé.

    Abans de posar el garrí a la cassola, poseu totes les herbes (romaní, llorer, pebre, clau, alls) , el vi i l’aigua. Després podeu posar el garrí sobre les fustes amb la pell cap a dalt.

    Llavors, només cal posar-ho al forn, només amb la posició inferior i a uns 180 graus durant 90′ aprox. Passat aquest temps, cal que poseu el grill a tope de potència i allargar uns 20′, fins que la pell tingui un bon color daurat, sense cremar-se.

    Fins aquí, un «cochinillo» tradicional, llest per menjar i gaudir d’aquesta delícia gastronòmica. Menjar ben calent, amb la pell cruixent, utilitzant els dits i amb un vi negre d’aquells per ocasions especials…

    Al dia següent… (per la tapa)

    Poseu a bullir les patates senceres amb una mica de sal i una fulla de llorer, vigileu de no coure-les en excés o es trencaran!!!

    M’entre bull la patata, toca fer de cirurgià! heu de treure la pell d’una sola peça. Poc a poc, aneu tirant des del la cua, i si costa passeu la punta d’un ganivet esmolat allà on s’ajunta la pell amb la carn. Un cop fet, reserveu la pell a banda.

    Ara toca treure el màxim profit al garrí. Traieu tota la carn possible, no deixeu res entre el ossos!!! Aneu esmicolant amb els dits la peces més grans, de manera que quedi tota la carn amb una mida similar. Reserveu a banda.

    Amb el suc i les herbes que han quedat a la cassola de fang farem la salsa. Poseu tot plegat a una cassola de ferro i a foc alt. Afegiu el got de vi negre i deixeu que redueixi. Després cal fer el mateix amb el caldo. Un cop reduït a la meitat, passeu la salsa pel col·lador i torneu-la al foc. En un got poseu una mica més de caldo i la maizena ( farina per espassar), mai la poseu directament a la salsa o farà grumolls. Poseu a la salsa i deixeu bullir-ho fins que agafi textura de salsa.

    Les patates convé treballar-les en fred, pels mateixos motius d’abans, no cremar-se i que no s’esmicoli. Així, doncs, amb la patata freda feu talls rodons d’uns 3 mil·límetres aprox, que veieu que no es trenca. Després, amb un cercle metàl·lic o un got de xupito, feu talls a la patata. Aquesta serà la base de la tapa, la patata rodona que va al fons del motllo.

    Després d’emmotllar la patata ompliu fins a dalt de carn del garrí i afegiu una mica de salsa.  Talleu la pell en trossos proposicionals a la tapa i poseu-la  de «topping», vaja, a dalt de la carn.

    Per acabar, poseu les tapes al forn a uns 200 graus per escalfar fer la carn i la patata i per acabar, i triomfar de mala manera, poseu el gratinador a tope i torreu la pell. Ja veureu com la pell, que al refredar-se queda altre cop gelatinosa i poc apetible, és transforma radicalment i serà el tret distintiu i brutal d’aquesta tapa!!

    Apa i a gaudir del plaer del paladar, amb bon vi i sobre tot, amb molt bona companyia!!

    Si teniu preguntes ja sabeu!

    Petons i abraçades,

    P.D: En breu fotos del procés més detallades.

    IMG_4582IMG_4584

  • El millor pastís de Pandoro ( o Panettone)

    El millor pastís de Pandoro ( o Panettone)

    IMG_3254

    Amics i amigues,  aquesta recepta no us deixarà indiferent, us ho ben asseguro! Ara per ara, no conec cap altre pastís més bo i més fàcil de fer, de veritat que no us deixarà indiferent.

    Ja l’he fet en diverses ocasions, i encara ara no he trobat ningú que no li hagi encantar i que no hagi repetit.

    La preparació és molt similar a la de un pudding, però el seu sabor és molt més bo i sorprenent. La recepta original és, com no podia ser d’una altra manera, d’en Jamie Oliver. Si busqueu bé, podreu trobar el vídeo de la recepta.

    Per començar cal que talleu verticalment les puntes del pandoro d’un centímetre aproximadament i la base també.  prepareu el motllo amb una mica de mantega i sucre perquè no s’enganxi massa. és molt recomanable fer servir un motllo d’aquells que la base surt per sobre.  Un cop fet, poseu la base rodona i tallada al centre del motllo, i amb les puntes tallades acabeu d’omplir el motllo. La idea és que agafi forma de recipient, com si fos una quiche però més gruixut. Assegureu-vos que no queden forats a la base. Reserveu la resta del pandoro per després.

    Ara poseu la nata, la llet, la mantega i la vainilla (oberta per la meitat i rascant les llavors)  ena cassoleta al foc mig. Feu-ho bullir i reserveu.

    M’entre comença a bullir la cassola, poseu els ous sencers en un bol. Afegiu el sucre i bateu-ho bé. Un cop haig bullit la cassola, heu d’anar vessant el líquid als ous molt a poc a poc i sense deixar de remenar perquè no es cremin els rovells i facin grumolls.

    Un cop tingueu la natilla preparada (llet/nata/sucre/ous/etc) empapeu una mica la base de pandoro. Després trenqueu el pandoro que hem reservat abans en trossos i poseu-lo a la natilla. Ha de quedar com una magdalena molt sucada. Agafeu la meitat de la mescla i poseu-la al motllo. Després trenqueu el xocolata en trossets i repartiu la meitat per la mescla. Ara poseu unes cullerades de melmelada repartida per la mescla.

    Un cop feta aquesta primera part, cobrir-ho tot amb la mescla que queda al bol i repetim el procediment del xocolata i la melmelada. Després espolseu una mica de sucre ros per sobre.

    Ara només cal que poseu el motllo al forn uns 25 minuts a 180 graus.

    Deixeu-ho refredar 5 minuts i desemmotlleu la base. Es pot menjar tebi (la millor opció) o fred.

     

    Ja em direu què tal, però us prometo que és molt fàcil de fer i està molt bo!

     

    Que vagi de gust!

  • Spaghetti con vongola e pomodoro

    Spaghetti con vongola e pomodoro

    IMG_2020-01

    Aquesta recepta és tot un clàssic de la cuina italiana, no és gens d’estranyar! Pasta amb cloïsses, quin plaer. I per acabar-ho d’adobar, podeu preparar aquest plat en 15 minuts! Per tant, no hi ha excuses. Si bé us recomano que no prepareu aquesta especialitat de pasta per grans quantitats, perd molta personalitat, es fa complicat. Us recomano fer-bé quantitats petites, de dues a quatre persones. El resultat és molt millor.

    Compreu un quilo de cloïssa gran ( almeja ) i poseu-la una estona abans en un recipient amb aigua freda i sal. D’aquesta manera es netejaran bé i deixaran anar la poca sorra que puguin tenir.

    Ara cal que prepareu tot, ja que l’elaboració del plat és molt àgil. Poseu una cassola amb aigua abundant a bullir amb un rajolí d’oli, sal i unes fulles de llorer.
    Piqueu la ceba blanca ben fina, els alls en rodanxes, el bitxo i piqueu bé unes fulles de julivert i alguns dels seus esqueixos.
    Poseu una paella al foc, que sigui gran i amb certa profunditat. Afegiu l’oli d’oliva i poseu la ceba a sofregir a foc lent. Un cop daurada, poseu l’all, un parell d’anxoves, el bitxo i el julivert. Un parell de minuts més tard, poseu totes les cloïsses prèviament escorregudes. Remeneu tot bé, i afegiu una cullerada sopera de concentrat de tomàquet sec i uns 8-10 tomàquets xerris. Quan estigui tot ben barrejat, afegiu el got de vi blanc ( o rosat ) i tapeu-ho.

    M’entre es cou tot plegat, sobren les cloïsses i es fan la salsa, feu bullir la pasta al dente.
    Un cop bullida i estiguin les cloïsses obertes, poseu els espaguetis amb les cloïsses i barregeu bé amb la salsa. Poseu una mica més de julivert picat i llest pet servir!

    Servir amb una mica de parmesà ratllat i a disfrutar!

     

  • Cavatappi amb llamàntol i tres formatges

    Cavatappi amb llamàntol i tres formatges

    IMG_1959

    Aquest plat de pasta no us deixarà indiferent! No és habitual, més enllà dels espaguetis amb cloïsses, menjar pasta amb peix o marisc. Doncs bé, aquesta recepte està a l’alçada dels millors plats de pasta que us podeu imaginar! Res a envejar a uns raviolis amb crema de ceps o uns gnocchis als quatre formatges.

    Per començar, aneu al mercat i compreu tot el que us farà falta per cuinar la pasta. És important que intenteu fer servir producte fresc i el més natural possible per cuinar, de veritat, en notareu la diferència i el vostre cos també.

    Quan pareu a la peixateria podeu triar entre llagosta o llamàntol, el segons són una mica més petits i més econòmics, però estan realment bons. Demaneu un farcell de julivert a la peixatera o peixater, us farà falta per la recepta.

    La pasta també la podeu comprar al gust, però per una recepta com aquesta us recomano que compreu pasta estil macarró, vull dir amb forat, no massa llargs, si pot ser ratllat millor i sobretot que sigui de qualitat, val la pena passar-vos per una botiga de producte italià, trobareu varietat i qualitat a bon preu.

    Per cuinar necessitareu una cassola per bullir els llamàntols i la pasta, i una altre mitjana/alta i que pugui anar al forn.

    Per començar, doncs, podeu a bullir aigua en una cassola amb oli i sal, i poseu un farcell d’herbes (julivert i llorer). Quan arrenqui a bullir, poseu els llamàntols uns 6/8 minuts, depèn de la mida, i veureu com canvien de color. Quan estiguin cuits, reserveu-los per més tard.

    Quan retireu els llamàntols i les herbes, aprofiteu l’aigua per bullir la pasta, així agafarà el sabor que deixa el marisc i quedarà la pasta més bona. Deixeu-la «al dente», si la feu bullir massa, després quedarà tova i es trencarà massa.

    M’entre es couen els llamàntols, piqueu la ceba ben fina i també els alls. Poseu-los a la cassola amb una cullerada de mantega i sofregiu-los lentament. Afegiu ara les anxoves, amb l’escalfó es desfan completament, no les trobareu pas desprès, però aporten un sabor molt bo! Passats deu minuts, afegir un pessic de sal, de cayena molta i el safrà. Seguidament, afegir el got de vi blanc i deixar que es redueixi del tot (que no faci olor de vi i quedi sec un altre cop).

    Un cop reduït el vi, poseu la farina i remeneu bé. Tot seguit cal posar el litre de llet , baixeu el foc i deixeu que la crema s’espesa a foc lent, aneu remenant perquè es desfacin els grumolls de farina.

    Ara toca la feina dura, cal que buideu completament els llamàntols. Aprofiteu tota la carn, sense deixar-se res, i també aprofiteu el suc del cap! És molt gustosa. mireu de no trencar el cap i la cua, així podreu decorar el plat amb ells. Quan tingueu tota la carn, trinxeu-la bé i afegiu-la a la crema ( en aquest moment podeu afegir també la resta de marisc, si en teniu).

    Deixeu coure uns deu minuts més, i apagueu el foc. Ara és moment de rectificar de sal i pebre, per tant salpebreu al gust. Un cop fet, ratlleu els tres formatges (reserveu quelcom de parma per gratinar després) i poseu-los a la crema, remeneu per que es fongui tot. Important fer-ho amb el foc apagat.

    Anem acabant que hi ha gana, podeu la pasta a la crema i remeneu bé, si queda un pèl sec poseu una mica de caldo de bullir la pasta, penseu que va al forn i s’assecarà una mica més. Decoreu amb els caps i cues, poseu una mica de pa sec ratllat i el parmesà per sobre. Ara només queda que ho poseu al forn a 180ºC uns 40 minuts.

    Doncs, ja està, aquí teniu un plat de pasta magnífic amb el que sorprendre als vostres amics.

    Desitjo que us agradi! Bon profit!

    PD: podeu trobar més info i el vídeo a al pàgina del Jamie Oliver i a Comfrotfood

     

  • Mongeta tendra amb rossinyols

    Mongeta tendra amb rossinyols

    IMG_1742

    Aquesta recepta ha estat tot un descobriment! Sempre estic pensant com poder menjar verdura de manera original, fugint dels típics plats que tots i totes ja coneixem, i que realment són bons. Però de vegades toca provar, i sincerament mai havia pensat en combinar la verdura amb els bolets! Gran error!

    Així, doncs, l’altre dia vaig veure com un cuiner preparava aquesta recepta a un episodi de caçadors de bolets. Suposo que a la seva web també la deuen tenir penjada, però la volia compartir amb vosaltres.

    Realment és una combinació sorprenent i molt fàcil de preparar!

    Per guanyar temps, poseu una cassola al foc amb aigua abundant i un pessic de sal.

    Comencem netejant bé la mongeta tendre, passeu-li una aigua i desprès cal tallar les puntes que són més dures i fan lleig. Un cop les tingueu sense les puntes, feu un tal per la meitat i reserveu-les.

    Per netejar els rossinyols no feu servir aigua, només cal treure la possible terra que encara tinguin a la pota i el barret, algunes fulles i poca cosa més. Un cop l’aigua de la cassola arrenqui el bull, escaldeu els rossinyols un parell de minuts i reserveu-los per més tard.

    En la mateixa aigua, un cop retirats els rossinyols, feu bullir la mongeta tendre. Només uns 5 minuts, d’aquesta manera quedaran cuites però sense perdre la consistència. Passa’t el temps de cocció, retireu la mongeta tendre i poseu-la en un bol que tingui aigua freda amb glaçons. Refresqueu-la un minut i reservar-la escorreguda fora de l’aigua. Amb aquesta tècnica aconseguireu que la verdura estigui tendre per dins, cruixent i amb una intensitat de color sorprenent.

    Agafeu una paella gran, i confiteu els alls tallats a làmines amb el foc lent. Un cop estiguin daurats, poseu-hi els encenalls de pernil. Quan el greix del pernil estigui transparent i mig desfet a la paella, és el moment de posar els rossinyols i una mica sal, pebre i la farigola. Saltegeu-ho tot bé, i reserveu a foc mínin.

    Per acabar, cal que prepareu la vinagreta. Només cal que poseu tots els ingredients en un pot per batre i passeu el tourmix per lligar els condiments.

    Per emplatar, poseu la mongeta tendra al plat i afegir una mica de vinagreta per sobre. A sobre del llit de mongeta heu de posar el confitat d’alls, pernil i rossinyols.

    Llest per menjar! Espero que us agradi!

  • Risotto de ceps

    Risotto de ceps

    IMG_1597

    Aquesta recepta es pot considerar un clàssic. Qui no ha menjat risotto alguna vegada? I a més, podríem afirmar que a qualsevol restaurant que serveixin risotto, no només els italians, podrem trobar aquest plat.

    Avui en dia és un plat que, malgrat que l’ingredient principal sigui de temporada,  el podem preparar en qualsevol època de l’any, ja que els ceps els podrem trobar fora de temporada essent deshidratats o congelats. Per tant, estan a l’abast del consumidor durant tot l’any. Això és aplicable a qualsevol bolet dels més apreciats com el rossinyol, cama-grog, trompetes, ou de reig, etc.  També us haig de dir que aquest risotto accepta qualsevol dels bolets que acabo de citar, només haureu de substituir els ceps pel bolet que més us agradi.

    Abans de començar amb la recepta, us faré un altre aclariment. Pel que fa als bolets deshidratats, per cert molt recomanables,  és evident que abans de utilitzar-los per cuinar és necessari rehidratar el bolet. Com ho fem? Doncs només cal que posem la quantitat necessària en un bol amb aigua abundant, bàsicament per cobrir-los i una mica més.  Si ho feu amb aigua ben calenta de l’aixeta, amb 20-30′ estaran llestos per fer servir, si ho poseu amb aigua freda necessitaran una mica més de temps. Dit això, també us recomano que no llanceu l’aigua dels bolets un cop hidratats! Aprofiteu aquest «brou de bolets» per afegir-lo al procés de cocció! És realment bo, ja veureu!

    Un últim apunt sobre els bolets quan són frescos. Jo, personalment, no els netejo gaire. Només els trec la brutícia evident amb un drap sec o pinzell. Res d’aigua, considero que els treu sabor, els humiteja i s’estoven massa. Només heu d’anar en compte per si els bolets estan corcats (ceps, ou de reig, rovelló sobretot). Retireu si ha ha alguna part afectada pel cuc, i ja està solucionat.

    Som-hi doncs! Aclarit això, anem per feina.

    Primer de tot, us recomano que tingueu tot el material i producte preparat abans d’iniciar el procés de cuinat. És important cuinar amb calma i de gust, sinó no és el mateix.

    Així, doncs, piqueu la ceba ben petita, talleu els alls en fines rodanxes, i tingueu els bolets llestos per cuinar (nets, tallats, hidratats, etc) i el brou a foc lent que es vagi escalfant.

    Posem la cassola al foc, no massa alt ja que la cocció del risotto és a foc lent/mig. Posem un bon raig d’oli i quan sigui calent hi daurem els alls. Tot seguit cal afegir la ceba i la sofregim molt lentament fins que quedi ben tova i transparent.

    Aleshores, afegim els bolets, ceps en aquest cas. Salpebrem i afegim l’orenga. Sofregim uns 5′ fins que veiem que el bolet va agafant un color més intens. En aquest moment podem pujar el foc una mica per afegir l’arròs. És important sofregir bé l’arròs abans de posar-hi el vi. Per saber que els grans d’arròs estan fregits, hem d’observar com canvien de color blanc opac i comencen a estar transparents amb tons daurats.

    Un cop fregit l’arròs és moment de posar el vi blanc i remenar bé, deixeu que s’evapori el vi (l’arròs ha de quedar sec un altre cop i ja no ha de fer olor de vi). Ara ja comença el procés final de cocció. Aneu afegint el brou, però mai de cop, sinó poc a poc, quan veieu que l’arròs hagi anant absorbent el que hi havia. I molt important, cal remenar-ho molt sovint! Salpebreu i aneu reptin el procés del brou fins que quedi l’arròs cuit, que poden ser, depenent del tipus d’arròs, entre 15 i 20′.

    Arribats aquest punt, ja queda ben poc. Apagueu el foc, i afegiu la mantega i el formatge parmesà ratllat, remenar bé perquè quedi ben repartit.

    Per emplatar, només cal que poseu la quantitat d’arròs que considereu oportú, afegiu una mica de sal Maldon, la tòfona ratllada i un raig d’oli d’oliva ben bo.

    Bé, doncs ja direu que tal!

     

    Variant 1

    Si voleu donar un plus d’intensitat  i sabor, en el cas dels ceps, la cansalada ibèrica cuita/curada us donarà un extra espectacular! Només cal que la talleu en daus petits i l’afegiu al sofregit abans que els bolets i la deixeu ben daurada!

    És molt recomanable fer-ho, sempre hi quan la cansalada sigui de gran qualitat.