Costella de porc al forn
Aquesta és una d’aquelles receptes que són molt agrraïdes, ja que donen relativament, poca feina, i el resultat és per llepar-se els dits.
En aquesta ocasió us proposo un parell de preparacions diferents, amb dos maridatges. Un de més tradicional pel nostre paladar a base d’herbes aromàtiques de la nostra cuina tradicional, i una altra amb un sabor ben intens, a base de pebre vermell (pimenton) fumat.
Per començar, cal maridar la carn una estona abans perquè agafi bé l’aroma de les espècies. D’una banda, en un morter, podeu picar un parell de cullerades de romani, orenga i farigola amb tres o quatre alls. Quan estigui ben pica, podeu afegir un bon raig d’loi d’oliva fins a omplir el morter. Un cop fet, cal envadurnar bé tota la peça de costella pels dos costats i deixar-la a banda.
L’altra costella l’heu de espolsar bé amb el pebre vermell fumat, i la reserveu també.
Per acompanyar les costelles res millor que unes patates al forn amb ceba i alls. Amb aquesta magnífica barreja farem el llit de la safata del forn on posarem les costelles. Talleu les patates, al gust, però que siguin del mateix tamany per assegurar una cocció homogènea. Talleu la ceba en juliana i la poseu amb la patata, ben arrejat. Afeiu els alls sencers, amb la pell per protegir la carn. Posseu tots els ingredients junts a la safata del forn amb unes fulles de llorer, sal i prebre, oli d’oliva i un raig de vi blanc.
Poseu la safata al forn amb ell llit de patata uns 50′ a 180ºC ( el temps de cocció dependrà del tamany de la patata). Passat aquest temps, poseu les costelles a sobre del llit de patata i torneu la safata al forn, 45′ més de cocció a 200ºC.
Un cop la costella estigui cuita, ja podeu servir el plat. Abans però, si us agraden les patates una mica més torrades o cruixents, podeu retirar la costella de la safata, i mentres talleu les peces de carn, podeu posar les patates 5′ més al forn amb la funció d’aire, perquè les patates es dorin una mica més, i agafin un punt cuirxent per fora, alhora que tendres a l’interior.
Espero que us llepeu els dits amb aquestes cosetelles, que evidentment, s’han de menjar amb els dits!
Bon profit!
