Eloi Rovira

Categoria: Cuina

CUINA – Receptes i experiències culinàries portades a la pràctica. Els meus amics i amigues els degustadors/es de les meves aventures als fogons, i els crítics més durs i sincers.

  • Tiramisú, un regal de la gran Itàlia

    Tiramisú, un regal de la gran Itàlia

    IMG_4743

    Bé, aquesta recepta s’ha fet esperar… I la tenia pendent des de fa temps, i a petició de l’amiga Carme Reverte, aquí la teniu.

    Haig de dir, que per primer cop, tinc aquell recel que sovint mostren molts cuiners i cuineres a donar les seves receptes. Suposo que és perquè m’identifico molt amb ella, és una de les primeres que vaig aprendre a fer, i l’he anat adaptant i donant forma a mesura d’anar-la fent, me la sento molt meva. Els i les que em coneixeu bé, sabeu el què dic, quantes vegades he preparat aquest magnífic postre? Dinars amb amics i amigues, celebracions, finals de curs, perquè venia de gust… Per culpa d’aqeusta recepta ja no prenc tiramisú als restaurants, ni jo ni uns quants que conec… Sona molt fantasma, però és cert.

    Aquesta recepta és fàcil, però requereix paciència i calma per fer-la, a corre-cuita no surt mai bé.

    Però en fi, aquí us la deixo, i espero que la gaudiu tant com ho faig jo, i si l’evolucioneu vull un comentari al post!!!!

    Prodeciment:

    És important preparar el café amb suficent antel·lació, cal que estigui tebi o fred, sinó farà malbé el melindro. Pet tant, prepareu una cafetera italiana, de les de tota la vida, i utilitzeu un bon producte (aixó val per tots els productes eh!). Un cop fet deixeu-lo reposar, i continueu amb la recepta més tard.

    Poderu servir el tiramisú en una safata gran i després repartir, però us recomano aquesta forma que explico aquí per practicitat i presentació, però sou lliures de fer-ho al gust de cadascú.

    Trenqueu els melindros per la meitat, suqueu-los en el café tebi (podeu afegir una mica de licor al café) i un cop sucats, sense passar-se poseu-los als motllos individuals.

    Ara, separeu els ous en dos bols, un amb rovells i l’altre amb les clares. Als rovells heu d’afegir el sucre i batre fins que es posa de color més claret (blanquejar els rovells). Un cop fet, cal afegir el formatge i una cullerada del licor escollit. Ara cal remanar amb calma, sense gestos violents, sinó amb suavitat, sinó perdrem estructura i correm el risc de liqüar la crema. Un cop fet, reservar i muntar les clares a punt de neu.

    I arribats aquest punt, ve l’operació més delicada, barrageu la crema del formatge amb les clares, però molt a poc a poc, suament i amb paciència. Cal que quedi bé, no podem deixar grumolls de clara sense barrejar, però si us excediu amb la força espatllareu la crema.

    Ara, tocar omplir els bols dels «melindors» amb la crema. Desprès agafeu un col·lador i poseu cacao en pols i una cullaradeta de cafe en pols, i espolseu-ho per sobre de les cremes, el gruix us ho deixo al vostre gust.

    Per acabar, cal que reposi en nevera 24h i ja estarà llest, serviu-ho ben fred.

    En fi, ja veieu que no és gens difícil, simplement requereix paciència i quelcom de traça. Espero que en gaudiu molt.

  • Garrinet de cel

    Garrinet de cel

    IMG_4588

    Benvolguts i benvolgudes, estic molt orgullós de presentar-vos la meva tapa de garrí amb la que vaig guanyar la 7a edició del Concurs de Tapes dels Lletjos. Una competició gastronòmica de reconeixement mundial que es celebra cada any a l’entorn del Vallès Occidental. Cal destacar que el nivell augmenta de manera exponencial cada any, i que les tapes comencen a ser difícilment superables, exceptuant al Jofre….

    En fi, aquesta era la meva tercera participació en el concurs, i les dues primeres haig de confessar que els vaig donar peixet, per allò de no generar rebuig al ser un «nou vingut».  Però aquest any ja tocava posar les coses a lloc i marcar terreny!

    Per això, vaig aprofitar la meva escapada esportiva/gastronòmica a Logroño per recórrer els seus carrers en companyia d’en Dan i amb els consells d’en Joselito, i poder descobrir la rica tradició gastronòmica de La Rioja.

    D’aquesta magnífica escapada va sorgir l’idea de fer el Garrinet de Cel. Allà, a un bar anomenat «las Cubanas» vam tenir el plaer de tastar un dels millors cochinillos que he provat mai. Així, doncs, vaig decidir adaptar aquella meravella pel format tapa.

    Anem per feina, que m’enrollo massa.

    El garrí és bo preparar-ho amb antelació, penso jo,  per diverses raons. Una és que per manipular-ho, és més fàcil en fred, vaja, com a mínim no et cremes els dits. La carn reposada guanya sabor. I la pell és més fàcil de treure quan està gelatinosa altre cop, sinó en calent i cruixent es trenca.

    Dit això, poseu la safata de fang amb les fustes al fons. És molt recomanable per evitar que la carn s’enganxi al fons de la safata i dóna el seu rollo. Jo tinc unes fustes d’alzina, que és el que fan servir per allà (adjunto foto).

    Unteu bé el garrí amb el llard per ambdues bandes. Per aquesta recepta només cal mig garrí, tallat transversalment. L’altra meitat la podeu congelar per un altre dia. Després salpebreu bé.

    Abans de posar el garrí a la cassola, poseu totes les herbes (romaní, llorer, pebre, clau, alls) , el vi i l’aigua. Després podeu posar el garrí sobre les fustes amb la pell cap a dalt.

    Llavors, només cal posar-ho al forn, només amb la posició inferior i a uns 180 graus durant 90′ aprox. Passat aquest temps, cal que poseu el grill a tope de potència i allargar uns 20′, fins que la pell tingui un bon color daurat, sense cremar-se.

    Fins aquí, un «cochinillo» tradicional, llest per menjar i gaudir d’aquesta delícia gastronòmica. Menjar ben calent, amb la pell cruixent, utilitzant els dits i amb un vi negre d’aquells per ocasions especials…

    Al dia següent… (per la tapa)

    Poseu a bullir les patates senceres amb una mica de sal i una fulla de llorer, vigileu de no coure-les en excés o es trencaran!!!

    M’entre bull la patata, toca fer de cirurgià! heu de treure la pell d’una sola peça. Poc a poc, aneu tirant des del la cua, i si costa passeu la punta d’un ganivet esmolat allà on s’ajunta la pell amb la carn. Un cop fet, reserveu la pell a banda.

    Ara toca treure el màxim profit al garrí. Traieu tota la carn possible, no deixeu res entre el ossos!!! Aneu esmicolant amb els dits la peces més grans, de manera que quedi tota la carn amb una mida similar. Reserveu a banda.

    Amb el suc i les herbes que han quedat a la cassola de fang farem la salsa. Poseu tot plegat a una cassola de ferro i a foc alt. Afegiu el got de vi negre i deixeu que redueixi. Després cal fer el mateix amb el caldo. Un cop reduït a la meitat, passeu la salsa pel col·lador i torneu-la al foc. En un got poseu una mica més de caldo i la maizena ( farina per espassar), mai la poseu directament a la salsa o farà grumolls. Poseu a la salsa i deixeu bullir-ho fins que agafi textura de salsa.

    Les patates convé treballar-les en fred, pels mateixos motius d’abans, no cremar-se i que no s’esmicoli. Així, doncs, amb la patata freda feu talls rodons d’uns 3 mil·límetres aprox, que veieu que no es trenca. Després, amb un cercle metàl·lic o un got de xupito, feu talls a la patata. Aquesta serà la base de la tapa, la patata rodona que va al fons del motllo.

    Després d’emmotllar la patata ompliu fins a dalt de carn del garrí i afegiu una mica de salsa.  Talleu la pell en trossos proposicionals a la tapa i poseu-la  de «topping», vaja, a dalt de la carn.

    Per acabar, poseu les tapes al forn a uns 200 graus per escalfar fer la carn i la patata i per acabar, i triomfar de mala manera, poseu el gratinador a tope i torreu la pell. Ja veureu com la pell, que al refredar-se queda altre cop gelatinosa i poc apetible, és transforma radicalment i serà el tret distintiu i brutal d’aquesta tapa!!

    Apa i a gaudir del plaer del paladar, amb bon vi i sobre tot, amb molt bona companyia!!

    Si teniu preguntes ja sabeu!

    Petons i abraçades,

    P.D: En breu fotos del procés més detallades.

    IMG_4582IMG_4584

  • El millor pastís de Pandoro ( o Panettone)

    El millor pastís de Pandoro ( o Panettone)

    IMG_3254

    Amics i amigues,  aquesta recepta no us deixarà indiferent, us ho ben asseguro! Ara per ara, no conec cap altre pastís més bo i més fàcil de fer, de veritat que no us deixarà indiferent.

    Ja l’he fet en diverses ocasions, i encara ara no he trobat ningú que no li hagi encantar i que no hagi repetit.

    La preparació és molt similar a la de un pudding, però el seu sabor és molt més bo i sorprenent. La recepta original és, com no podia ser d’una altra manera, d’en Jamie Oliver. Si busqueu bé, podreu trobar el vídeo de la recepta.

    Per començar cal que talleu verticalment les puntes del pandoro d’un centímetre aproximadament i la base també.  prepareu el motllo amb una mica de mantega i sucre perquè no s’enganxi massa. és molt recomanable fer servir un motllo d’aquells que la base surt per sobre.  Un cop fet, poseu la base rodona i tallada al centre del motllo, i amb les puntes tallades acabeu d’omplir el motllo. La idea és que agafi forma de recipient, com si fos una quiche però més gruixut. Assegureu-vos que no queden forats a la base. Reserveu la resta del pandoro per després.

    Ara poseu la nata, la llet, la mantega i la vainilla (oberta per la meitat i rascant les llavors)  ena cassoleta al foc mig. Feu-ho bullir i reserveu.

    M’entre comença a bullir la cassola, poseu els ous sencers en un bol. Afegiu el sucre i bateu-ho bé. Un cop haig bullit la cassola, heu d’anar vessant el líquid als ous molt a poc a poc i sense deixar de remenar perquè no es cremin els rovells i facin grumolls.

    Un cop tingueu la natilla preparada (llet/nata/sucre/ous/etc) empapeu una mica la base de pandoro. Després trenqueu el pandoro que hem reservat abans en trossos i poseu-lo a la natilla. Ha de quedar com una magdalena molt sucada. Agafeu la meitat de la mescla i poseu-la al motllo. Després trenqueu el xocolata en trossets i repartiu la meitat per la mescla. Ara poseu unes cullerades de melmelada repartida per la mescla.

    Un cop feta aquesta primera part, cobrir-ho tot amb la mescla que queda al bol i repetim el procediment del xocolata i la melmelada. Després espolseu una mica de sucre ros per sobre.

    Ara només cal que poseu el motllo al forn uns 25 minuts a 180 graus.

    Deixeu-ho refredar 5 minuts i desemmotlleu la base. Es pot menjar tebi (la millor opció) o fred.

     

    Ja em direu què tal, però us prometo que és molt fàcil de fer i està molt bo!

     

    Que vagi de gust!

  • Spaghetti con vongola e pomodoro

    Spaghetti con vongola e pomodoro

    IMG_2020-01

    Aquesta recepta és tot un clàssic de la cuina italiana, no és gens d’estranyar! Pasta amb cloïsses, quin plaer. I per acabar-ho d’adobar, podeu preparar aquest plat en 15 minuts! Per tant, no hi ha excuses. Si bé us recomano que no prepareu aquesta especialitat de pasta per grans quantitats, perd molta personalitat, es fa complicat. Us recomano fer-bé quantitats petites, de dues a quatre persones. El resultat és molt millor.

    Compreu un quilo de cloïssa gran ( almeja ) i poseu-la una estona abans en un recipient amb aigua freda i sal. D’aquesta manera es netejaran bé i deixaran anar la poca sorra que puguin tenir.

    Ara cal que prepareu tot, ja que l’elaboració del plat és molt àgil. Poseu una cassola amb aigua abundant a bullir amb un rajolí d’oli, sal i unes fulles de llorer.
    Piqueu la ceba blanca ben fina, els alls en rodanxes, el bitxo i piqueu bé unes fulles de julivert i alguns dels seus esqueixos.
    Poseu una paella al foc, que sigui gran i amb certa profunditat. Afegiu l’oli d’oliva i poseu la ceba a sofregir a foc lent. Un cop daurada, poseu l’all, un parell d’anxoves, el bitxo i el julivert. Un parell de minuts més tard, poseu totes les cloïsses prèviament escorregudes. Remeneu tot bé, i afegiu una cullerada sopera de concentrat de tomàquet sec i uns 8-10 tomàquets xerris. Quan estigui tot ben barrejat, afegiu el got de vi blanc ( o rosat ) i tapeu-ho.

    M’entre es cou tot plegat, sobren les cloïsses i es fan la salsa, feu bullir la pasta al dente.
    Un cop bullida i estiguin les cloïsses obertes, poseu els espaguetis amb les cloïsses i barregeu bé amb la salsa. Poseu una mica més de julivert picat i llest pet servir!

    Servir amb una mica de parmesà ratllat i a disfrutar!

     

  • Cavatappi amb llamàntol i tres formatges

    Cavatappi amb llamàntol i tres formatges

    IMG_1959

    Aquest plat de pasta no us deixarà indiferent! No és habitual, més enllà dels espaguetis amb cloïsses, menjar pasta amb peix o marisc. Doncs bé, aquesta recepte està a l’alçada dels millors plats de pasta que us podeu imaginar! Res a envejar a uns raviolis amb crema de ceps o uns gnocchis als quatre formatges.

    Per començar, aneu al mercat i compreu tot el que us farà falta per cuinar la pasta. És important que intenteu fer servir producte fresc i el més natural possible per cuinar, de veritat, en notareu la diferència i el vostre cos també.

    Quan pareu a la peixateria podeu triar entre llagosta o llamàntol, el segons són una mica més petits i més econòmics, però estan realment bons. Demaneu un farcell de julivert a la peixatera o peixater, us farà falta per la recepta.

    La pasta també la podeu comprar al gust, però per una recepta com aquesta us recomano que compreu pasta estil macarró, vull dir amb forat, no massa llargs, si pot ser ratllat millor i sobretot que sigui de qualitat, val la pena passar-vos per una botiga de producte italià, trobareu varietat i qualitat a bon preu.

    Per cuinar necessitareu una cassola per bullir els llamàntols i la pasta, i una altre mitjana/alta i que pugui anar al forn.

    Per començar, doncs, podeu a bullir aigua en una cassola amb oli i sal, i poseu un farcell d’herbes (julivert i llorer). Quan arrenqui a bullir, poseu els llamàntols uns 6/8 minuts, depèn de la mida, i veureu com canvien de color. Quan estiguin cuits, reserveu-los per més tard.

    Quan retireu els llamàntols i les herbes, aprofiteu l’aigua per bullir la pasta, així agafarà el sabor que deixa el marisc i quedarà la pasta més bona. Deixeu-la «al dente», si la feu bullir massa, després quedarà tova i es trencarà massa.

    M’entre es couen els llamàntols, piqueu la ceba ben fina i també els alls. Poseu-los a la cassola amb una cullerada de mantega i sofregiu-los lentament. Afegiu ara les anxoves, amb l’escalfó es desfan completament, no les trobareu pas desprès, però aporten un sabor molt bo! Passats deu minuts, afegir un pessic de sal, de cayena molta i el safrà. Seguidament, afegir el got de vi blanc i deixar que es redueixi del tot (que no faci olor de vi i quedi sec un altre cop).

    Un cop reduït el vi, poseu la farina i remeneu bé. Tot seguit cal posar el litre de llet , baixeu el foc i deixeu que la crema s’espesa a foc lent, aneu remenant perquè es desfacin els grumolls de farina.

    Ara toca la feina dura, cal que buideu completament els llamàntols. Aprofiteu tota la carn, sense deixar-se res, i també aprofiteu el suc del cap! És molt gustosa. mireu de no trencar el cap i la cua, així podreu decorar el plat amb ells. Quan tingueu tota la carn, trinxeu-la bé i afegiu-la a la crema ( en aquest moment podeu afegir també la resta de marisc, si en teniu).

    Deixeu coure uns deu minuts més, i apagueu el foc. Ara és moment de rectificar de sal i pebre, per tant salpebreu al gust. Un cop fet, ratlleu els tres formatges (reserveu quelcom de parma per gratinar després) i poseu-los a la crema, remeneu per que es fongui tot. Important fer-ho amb el foc apagat.

    Anem acabant que hi ha gana, podeu la pasta a la crema i remeneu bé, si queda un pèl sec poseu una mica de caldo de bullir la pasta, penseu que va al forn i s’assecarà una mica més. Decoreu amb els caps i cues, poseu una mica de pa sec ratllat i el parmesà per sobre. Ara només queda que ho poseu al forn a 180ºC uns 40 minuts.

    Doncs, ja està, aquí teniu un plat de pasta magnífic amb el que sorprendre als vostres amics.

    Desitjo que us agradi! Bon profit!

    PD: podeu trobar més info i el vídeo a al pàgina del Jamie Oliver i a Comfrotfood

     

  • Fricandó

    Fricandó

    Cassola de Fricandó
    Cassola de Fricandó

    Enguany hem celebrat a casa d’un servidor, la tercera edició del, ja tradicional, fricandó de castanyada! (estic pensant el hastag…)

    I cal dir, que el fricandó és un d’aquells plats que es va millorant amb cada edició. És un plat tradicional, de cassola, per sucar-hi pa i amb bolets! Realment hi ha poques combinacions millors. Si a sobre, la companyia és bona, què voleu que us digui! Així, el que va començar com un dinar qualsevol, ara ja s’ha institut en el nostre calendari!

    Primer de tot, cal que us digui que per fer aquest plat, requerirem de temps i paciència. No us vull espantar, però aquest és d’aquells plats que cal preparar amb tranquil·litat, calma i estima.

    Per començar aneu a una carnisseria de confiança, és important que la vedella sigui de qualitat, sinó quedarà massa dura i es fa feixuc per menjar. Demaneu-li, doncs, la part de la «tapa plana» que la talli en trossos prims i que en tregui el tendrum. Veureu que els talls són de grandària considerable, després us explico com guanyar temps amb el procediment.

    Us recomano que, com sempre, primer de tot prepareu tot els ingredients abans de començar a cuinar. Poseu la cassola gran al foc, si pot ser de fang millor. Una olla pel caldo i una paella per saltejar els moixernons. Important: poseu els moixernons en aigua calenta abans de qualsevol altre cosa perquè es rehidratin a temps, és difícil trobar-ne de frescos.

    Ara si, cal que salpebreu la carn i la enfarineu, no massa, i traieu-li l’excés de farina. Un cop tingueu tota la carn arrebossada, feu unes piles de quatre o cinc trossos iguals i talleu per la meitat! us estalviareu temps de tallar i enfarinar 😉 #aixòésuntruc

    Talleu la ceba en brunoise, vaja picada ben petita. Escorreu els bolets i poseu l’aigua a la cassola amb el brou de carn i a foc lent. Prepareu la picada en un morter. Només cal que poseu els alls tallats petits, l’ametlla, el julivert i un parell de xiles frescos. Matxuqueu bé tot i reservar amb una cullerada d’oli perquè no s’oxidi. Bàsicament, això és tot el que heu de preparar abans de començar, no és gran cosa i ajuda molt tenir-ho tot llest.

    Per iniciar el procés de cocció, poseu la cassola de fang a foc lent, mai a foc intens! Per cuinar amb fang cal fer-ho poc a poc, sinó hi ha risc d’esquerdar la cassola, quan aquesta ja estigui ben calenta, si que podrem posar el foc més viu si s’escau #aixòésuntruc

    Poseu quatre o cinc cullerades d’oli o el suficient per fregir la carn. Aquesta tècnica és diu «marcar la carn», i s’utilitza molt sovint, ja que segelles la carn per mantenir el màxim de suc i líquid dins la carn i evitar que es ressequi gaire, alhora que aconsegueixes deixar l’oli impregnat amb el seu sabor. Un com segellada tota la carn i retirada de la cassola, poseu la ceba en el mateix oli, i afegiu-ne si cal. Sofregiu la ceba a foc lent i molta estona, uns 25′ per aconseguir que quedi transparent i caramel·litzada. En aquest moment cal posar el tomàquet cru, també el suc de la conserva, a la cassola i sofregiu uns altres 30′. Salpebreu durant el procés de cocció i aneu xafant els tomàquets amb una forquilla o quelcom similar per aconseguir una textura homogènia.

    Quan el tomàquet estigui cuit, poseu la carn altre cop a la cassola, afegir el licor i flamegeu. Un cop s’apagui la flama (aneu amb compte amb els extractors) remeneu i poseu el vi blanc. Deixar coure fins que ja no faci l’olor de vi per la seva evaporació.

    En aquest moment cal posar-hi el brou (juntament amb l’aigua de bolets) i assegurar-se que no s’enganxa res al fons de la cassola, pel cap baix, això ens portarà un 40-45′ per assegurar que la carn queda ben tendre. Però millor que la proveu abans d’acabar el plat.

    Quan considereu que ja s’acosta el final de la cocció, heu de saltejar els moixernons en la paella a part i després afegir-los a la cocció. Remeneu bé i poseu la picada. Rectificar de sal i pebre i acabar de coure. Sempre és millor deixar-lo reposar una bona estona abans de servir.

    I sobretot acompanyeu aquest plat amb pa d’aquells ben bons i amb molta molla per sucar de gust!

    Bon profit!

     

  • Mongeta tendra amb rossinyols

    Mongeta tendra amb rossinyols

    IMG_1742

    Aquesta recepta ha estat tot un descobriment! Sempre estic pensant com poder menjar verdura de manera original, fugint dels típics plats que tots i totes ja coneixem, i que realment són bons. Però de vegades toca provar, i sincerament mai havia pensat en combinar la verdura amb els bolets! Gran error!

    Així, doncs, l’altre dia vaig veure com un cuiner preparava aquesta recepta a un episodi de caçadors de bolets. Suposo que a la seva web també la deuen tenir penjada, però la volia compartir amb vosaltres.

    Realment és una combinació sorprenent i molt fàcil de preparar!

    Per guanyar temps, poseu una cassola al foc amb aigua abundant i un pessic de sal.

    Comencem netejant bé la mongeta tendre, passeu-li una aigua i desprès cal tallar les puntes que són més dures i fan lleig. Un cop les tingueu sense les puntes, feu un tal per la meitat i reserveu-les.

    Per netejar els rossinyols no feu servir aigua, només cal treure la possible terra que encara tinguin a la pota i el barret, algunes fulles i poca cosa més. Un cop l’aigua de la cassola arrenqui el bull, escaldeu els rossinyols un parell de minuts i reserveu-los per més tard.

    En la mateixa aigua, un cop retirats els rossinyols, feu bullir la mongeta tendre. Només uns 5 minuts, d’aquesta manera quedaran cuites però sense perdre la consistència. Passa’t el temps de cocció, retireu la mongeta tendre i poseu-la en un bol que tingui aigua freda amb glaçons. Refresqueu-la un minut i reservar-la escorreguda fora de l’aigua. Amb aquesta tècnica aconseguireu que la verdura estigui tendre per dins, cruixent i amb una intensitat de color sorprenent.

    Agafeu una paella gran, i confiteu els alls tallats a làmines amb el foc lent. Un cop estiguin daurats, poseu-hi els encenalls de pernil. Quan el greix del pernil estigui transparent i mig desfet a la paella, és el moment de posar els rossinyols i una mica sal, pebre i la farigola. Saltegeu-ho tot bé, i reserveu a foc mínin.

    Per acabar, cal que prepareu la vinagreta. Només cal que poseu tots els ingredients en un pot per batre i passeu el tourmix per lligar els condiments.

    Per emplatar, poseu la mongeta tendra al plat i afegir una mica de vinagreta per sobre. A sobre del llit de mongeta heu de posar el confitat d’alls, pernil i rossinyols.

    Llest per menjar! Espero que us agradi!

  • Risotto de ceps

    Risotto de ceps

    IMG_1597

    Aquesta recepta es pot considerar un clàssic. Qui no ha menjat risotto alguna vegada? I a més, podríem afirmar que a qualsevol restaurant que serveixin risotto, no només els italians, podrem trobar aquest plat.

    Avui en dia és un plat que, malgrat que l’ingredient principal sigui de temporada,  el podem preparar en qualsevol època de l’any, ja que els ceps els podrem trobar fora de temporada essent deshidratats o congelats. Per tant, estan a l’abast del consumidor durant tot l’any. Això és aplicable a qualsevol bolet dels més apreciats com el rossinyol, cama-grog, trompetes, ou de reig, etc.  També us haig de dir que aquest risotto accepta qualsevol dels bolets que acabo de citar, només haureu de substituir els ceps pel bolet que més us agradi.

    Abans de començar amb la recepta, us faré un altre aclariment. Pel que fa als bolets deshidratats, per cert molt recomanables,  és evident que abans de utilitzar-los per cuinar és necessari rehidratar el bolet. Com ho fem? Doncs només cal que posem la quantitat necessària en un bol amb aigua abundant, bàsicament per cobrir-los i una mica més.  Si ho feu amb aigua ben calenta de l’aixeta, amb 20-30′ estaran llestos per fer servir, si ho poseu amb aigua freda necessitaran una mica més de temps. Dit això, també us recomano que no llanceu l’aigua dels bolets un cop hidratats! Aprofiteu aquest «brou de bolets» per afegir-lo al procés de cocció! És realment bo, ja veureu!

    Un últim apunt sobre els bolets quan són frescos. Jo, personalment, no els netejo gaire. Només els trec la brutícia evident amb un drap sec o pinzell. Res d’aigua, considero que els treu sabor, els humiteja i s’estoven massa. Només heu d’anar en compte per si els bolets estan corcats (ceps, ou de reig, rovelló sobretot). Retireu si ha ha alguna part afectada pel cuc, i ja està solucionat.

    Som-hi doncs! Aclarit això, anem per feina.

    Primer de tot, us recomano que tingueu tot el material i producte preparat abans d’iniciar el procés de cuinat. És important cuinar amb calma i de gust, sinó no és el mateix.

    Així, doncs, piqueu la ceba ben petita, talleu els alls en fines rodanxes, i tingueu els bolets llestos per cuinar (nets, tallats, hidratats, etc) i el brou a foc lent que es vagi escalfant.

    Posem la cassola al foc, no massa alt ja que la cocció del risotto és a foc lent/mig. Posem un bon raig d’oli i quan sigui calent hi daurem els alls. Tot seguit cal afegir la ceba i la sofregim molt lentament fins que quedi ben tova i transparent.

    Aleshores, afegim els bolets, ceps en aquest cas. Salpebrem i afegim l’orenga. Sofregim uns 5′ fins que veiem que el bolet va agafant un color més intens. En aquest moment podem pujar el foc una mica per afegir l’arròs. És important sofregir bé l’arròs abans de posar-hi el vi. Per saber que els grans d’arròs estan fregits, hem d’observar com canvien de color blanc opac i comencen a estar transparents amb tons daurats.

    Un cop fregit l’arròs és moment de posar el vi blanc i remenar bé, deixeu que s’evapori el vi (l’arròs ha de quedar sec un altre cop i ja no ha de fer olor de vi). Ara ja comença el procés final de cocció. Aneu afegint el brou, però mai de cop, sinó poc a poc, quan veieu que l’arròs hagi anant absorbent el que hi havia. I molt important, cal remenar-ho molt sovint! Salpebreu i aneu reptin el procés del brou fins que quedi l’arròs cuit, que poden ser, depenent del tipus d’arròs, entre 15 i 20′.

    Arribats aquest punt, ja queda ben poc. Apagueu el foc, i afegiu la mantega i el formatge parmesà ratllat, remenar bé perquè quedi ben repartit.

    Per emplatar, només cal que poseu la quantitat d’arròs que considereu oportú, afegiu una mica de sal Maldon, la tòfona ratllada i un raig d’oli d’oliva ben bo.

    Bé, doncs ja direu que tal!

     

    Variant 1

    Si voleu donar un plus d’intensitat  i sabor, en el cas dels ceps, la cansalada ibèrica cuita/curada us donarà un extra espectacular! Només cal que la talleu en daus petits i l’afegiu al sofregit abans que els bolets i la deixeu ben daurada!

    És molt recomanable fer-ho, sempre hi quan la cansalada sigui de gran qualitat.

  • Farcells de carbassa i espinacs

    Farcells de carbassa i espinacs



    CB3

    Aquesta recepta la vaig descobrir del cuiner Jamie Oliver, a qui us recomano que seguiu, us fascinarà! Bé doncs, és una bona recepta que combina la pasta amb verdures. Es tracta d’una barreja suau i gens pesada que fins i tots els nens o els adults més reticents a menjar verdura, no es podran resistir.

    El primer que cal fer és la carbassa. Si teniu previst fer aquesta recepta amb antelació i heu de cuinar quelcom al forn, aprofiteu i poseu a coure la carbassa per aprofitar i guanyar temps! Per fer-ho, obriu l carbassa per la meitat, retireu les llavors (que les podeu conservar) i feu uns talls superficials en perpendicular de manera que quedi una quadricula dibuixada.  Aleshores, toca condimentar la carbassa. Sal i pebre no hi poden fallar, i us recomano herbes com la farigola, romaní o sàlvia, lliguen molt bé amb la dolçor de la carbassa. Un com condimentada,  poseu-la al forn 1h30′ a 170ºC.

    En una paella mitjana i que pugui anar al forn, poseu un parell de dents d’all laminats amb una mica d’oli i fregiu-los fins que estigui daurats. Aleshores caldrà afegir-hi el tomàquet cru per fregir-lo a foc lent. Per condimentar el tomàquet primer cal posar-hi una mica de sucre, no gaire, per treu-li l’acidesa.  I a mitja cocció, uns 20′ en total,  salpebreu al gust. També podeu afegir una mica d’orenga o alfàbrega fresca si en teniu. Deixeu-ho tot a foc lent i tapat fins passats els 20′.

    Poseu una cassola baixa amb aigua, sal i oli al foc per bullir les làmies de lasanya. Aneu bullint-les d’una en una, uns 3′ aproximadament, fins que veieu que canvia de color i es torna flexible, sense perdre la consistència. Un cop cuites aneu reservant-les sobre el marbre o una fusta gran ben estirades.

    Poseu una altra paella al foc per saltejar els espinacs.  Talleu la ceba ben picada juntament amb un parell d’alls i saltegeu-la lentament fins que estigui transparent. Aleshores, afegiu els espinacs al sofregit i saltegeu-los 5′, salpebreu i reserveu-ho a banda.

    Ara ja tenim tots els ingredient preparats per anar enllestint el plat.

    Poseu tots els ingredients en plats per separat i que estiguin a l’abast per poder anar fent tot el procés sense embrutar gaire. IMG_7833

    Per començar, cal que estireu una mica de carbassa sobre la lamina de pasta, poseu una mica del saltejat d’espinacs per sobre i uns bocins de formatge feta en bocins. No poseu massa quantitat dels ingredients, sinó dificulta la manipulació posterior, i és molt possible que us surti excedent pels laterals del farcell.

    IMG_7835

    En aquest noment el tema es posa delicat, ara cal tallar els farcells en quatre parts iguals. Per fer-ho necessitareu un ganivet molt esmolat i delicadesa, sinó se’n pot anat tota la feina a norris. Talleu, doncs, amb molt de compte el farcell per la meitat i després, feu un altre tall a les dues parts per la meitat. Aneu amb compte de no pressionar molt perquè no surti tot farcit pels laterals i posi en perill la integritat del plat.

    Un cop tingueu els quarts de farcell, cal posar-los a la paella on heu fet el sofregit de tomàquet. Ompliu bé la paella, i procureu que els farcells quedin en vertical per aconseguir un efecte visual ben atractiu. Acabeu posant una mica més de formatge feta esmicolat per sobre i el parmesà ratllat.

    Només queda gratinar-ho al forn uns 5′ fins que el formatge quedi daurat.

     

    CB2-e1411027589258Apa, i ja està llest per servir! Espero que us agradi!

    Bon profit!

     

  • Crema de carbassa amb cama-grocs

    Crema de carbassa amb cama-grocs

    IMG_0694

     

    Si, un altre plat amb carbassa!! Podreu pensar que sóc un pesat, i una mica si que ho sóc, ja ho anireu veient. Però com a cuiner, procuro utilitzar els productes de temporada. I ja sé que avui en dia podem trobar de tot pràcticament tot l’any. Però si hi ha aliments de temporada, quelcom significarà no? I si haig d’utilitzar un producte fora de temporada, procuro que sigui en conserva (sec, congelat en el seu moment, en salaó, etc).

    Aquí us presento una de les cremes que més m’ha sorprès mai. Haig de dir que les cremes en general m’encanten! és una bona manera de menjar verdures diferent i amb combinacions realment sorprenents.

    Abans de començar amb la cocció sempre és bo, i pràctic, preparar tots els ingredients per avançat. Així, doncs, us recomano que talleu tots els ingredients com indicaré a continuació i deixeu-los reservats en vols per separat fins que toqui afegir-los a la cocció.

    Talleu la ceba morada (no blanca ni de figueres) en juliana. Els alls picats o laminats. Talleu la carbassa i la patata en trossos iguals, d1 1×1 cm aproximadament. Netegeu els cama-grocs de possibles restes de sorra i pinassa, millor no passar-los per aigua. Netegeu les llavors de la carbassa i reserveu-les per fregir més tard. talleu el pa en llesques d’un cm de gruix.

    Per començar, poseu oli d’oliva en una cassola alta i sofregiu la ceba i els all a foc lent uns 10-15′ aprox. Un cop la ceba estigui ben transparent (vigileu que no es cremi) poseu els daus de carbassa i sofregiu-los uns 5′. Després repetir el procés amb la patata. Finalment, passats uns 5′  més, afegiu els cama-grocs i saltegeu bé tota la mescla. En aquest moment, aprofiteu per salpebrar i posar-hi les herbes aromàtiques (romaní o farigola). Cobriu tot el contingut de la cassola amb el brou de pollastre i l’aigua. Deixeu bullir a foc lent uns 20′, remoure-ho cada 5 minuts per evitar que s’enganxi al fons de la cassola.

    Passats els 20′ tritureu tota la barreja amb el «tourmix» fins que no quedi cap grumoll. Rectificar de sal i pebre. Deixar-ho reposar.

    En una paella petita amb oli fregir les llavors de la carbassa fins que quedin torrades, posar-hi una mica de sal i reservar.

    En una altra paella, poseu oli i unes fulles de sàlvia per fregir a foc lent. Un cop fregides retireu-les de la paella i en el mateix oli torreu el pa per ambdues bandes.

    Per emplatar, poseu la crema en un bol amb un parell de torrades i les llavors fregides al mig, un rajolí d’oli i llest per servir!

    Desitjo que us agradi!

    Bon profit!