Eloi Rovira

Autor: Eloi Rovira

  • Atletisme, esport individual o d’equip?

    Atletisme, esport individual o d’equip?

    IMG_2489

    Sovint, quan hom explica que practica l’atletisme rep sempre el mateix comentari: ostres,  però un esport individual…?

    I si, és cert i evident, que en la seva essència l’atletisme és un esport individual. Competim sols, sense companys d’equip, i en moltes ocasions també fem els entrenaments sols amb l’entrenador/a, sobretot als nivells més alts de competició.

    Qui o què en té la culpa de que aquesta sigui la percepció d’aquest esport? Evidentment la configuració de les pròpies disciplines ja defineixen la naturalesa d’aquest esport amb la individualitat, però hi ha altres factors que influeixen negativament a ampliar aquesta sensació.

    Sovint, i jo mateix hi he contribuit, els atletes ens tanquem en banda, ens individualitzem més encara, ens tornem egoistes, i el fet de dependre únicament d’un mateix potencia aquesta conducta: me, myself and I. I si sumem el compromí si l’exigència de l’alt rendiment o elit, fa que encara més pensem en nosaltres mateixos i els resultats.

    Però no tot són pegues! Hi ha caràcters que dificulten la pràctica esportiva en equip, o ambicions (legítimes) personals per arribar el més alt, entre d’altres. I  l’atletisme ofereix un escenari perfecte per aquest casos. A més, a l’atletisme hi té cabuda tothom, tots i totes tenim l’oportunitat de trobar el nostre lloc i realitzar una, o varies, proves que s’adaptin a les nostres aptituds, potenciant-les al màxim i treballant les mancances per millorar en tots els aspectes.

    Podria estendre’m molt més en l’argumentari dels beneficis, però ho deixo aquí, perquè aquest no era el motiu real d’escriure aquesta entrada.

    Avui volia desmentir el mite, o part d’ell, sobre la individualitat de l’atletisme. Què seria dels atletes sense els clubs, sense els companys d’entrenament? Doncs poca cosa, perquè està molt bé competir contra un mateix, però poder-se mesurar amb altres és motivador. O què faríem sense el companys/es d’entrenament, per pocs que siguem (en ocasion un més i prou)? Doncs res! Quantes vegades és el company/a la que «tira del carro»? O et «pica» per fer-ho millor? O t’acompanya en els moments bons o difícils? Sempre i  són, i sempre hi hem de ser. Per tant, si volem, tan sols no estem. I és cert que no sempre passa això pels motius exposats anteriorment, però aquí som els atletes els que hem de fer un pas endavant.

    I acabo ja amb els companys/es de clubs.  Durant anys, vaig veure les competicions de club (lligues o copes) com un tràmit, una obligació amb el club. I quant equivocat estava. Si miro enrere, els millors moments que em venen al cap són amb els companys/es, no pas quan vaig fer la millor marca, o quan vaig guanyar aquí o allà. Recordo moments, viatges, «novatades» , celebracions per les victòries de l’equip.  I si  quelcom  hagués fet diferent seria això, viure aquells moments amb més intensitat, implicar-me més amb l’equip i no anar a la meva.

    Suposo que amb el temps et fas gran, no? 😉 I els últims 5 anys vaig decidir canviar aquella dinàmica, implicar-me més amb l’equip, no viatjar sol o amb algun company, anar a totes les competicions de club i, de pas, veure competir a tot/es els companys/es, compartir els seus èxits i ajudar-los en els moments difícils.

    Dit i fet, i quin canvi. Potser sóc molt agosarat escrivint això, però ni en els meus millors moments com atleta ho havia passat tan bé com ara!

    Per tancar l’entrada els recomanaria als atletes joves que no es tanquin en ell i elles mateixos/es, sinó que treballin al màxim individualment sense deixar de gaudir de la companyia i els beneficis que ens aporta la col·lectivitat!

    Gaudiu més de mai de la individualitat de manera col·lectiva!

    Visca l’esport, sigui del tipus que sigui.

    Petons i abraçades!

  • La dansa, cretativitat i comunicació

    La dansa, cretativitat i comunicació

    Captura de pantalla 2015-01-20 a les 15.57.37

    Que la dansa és una eina de comunicació no és quelcom que descobriré jo aquí, però si que és quelcom que estic descobrint jo personalment.

    La dansa comunica, transmet i emociona. Sempre ho he vist així, i d’aquí la meva fascinació per aquest art. Fins fa poc, però, només era un espectador,  ara en canvi ho puc viure des de l’altra banda. I sincerament puc assegurar-vos que és molt millor! És difícil i requereix un gran esforç, però què no ho fa?!

    Sempre he al·lucinat amb les coreografies de les peces que ens mostren les diferents companyies de dansa, del estil que sigui, però només m’havia fixat en la dificultat de la seva execució, però què passa amb la seva elaboració? Què o qui hi ha al darrera de l’espectacle del que estàs gaudint?

    Mai havia parat suficient atenció al procés de creació que hi ha darrera de cada peça i la dificultat que comporta. El treball del director/a i dels ballarins/es que requereix és molt gran, per potser només una peça de 3 minuts. Escoltar una música, entendre-la, fer-la teva i buscar la manera de comunicar allò que et transmet és una passada, ja no estàs ballant quelcom que t’han ensenyat, sinó que tu mateix i la resta del grup, esteu creant quelcom nou.

    Personalment, no em considero una persona gens creativa. Potser només en l’àmbit de la cuina, però no en cap altra àmbit. Suposo que el cos que tinc m’ha limitat més mentalment que físicament, i per fi ho me n’estic adonant. Les limitacions ens les posem nosaltres mateixos, la resta que digui el que vulgui.

    Aquest trimestre, la Laia Martínez, directora del Cos de Dansa i del grup de PreCos de l’Esbart Sant Cugat, ens està ensenyat a treballar el procés de creació per configurar una peça. I haig de reconèixer que em feia molt respecte aquest àmbit de la dansa, i no m’hi veia gens capaç. I evidentment seguexio pensant que no serà mai el meu fort, però si més no estic gaudint moltíssim, i segur que quelcom n’aprendré, i sobretot em servirà per altres aspectes de la meva vida, sovint massa protocol·laris i poc espontanis, cosa que espero canviar.

    Ja no m’enrotllo més, només vull compartir amb vosaltres una petita mostra del treball a classe envers el procés de creació que estem fent en aquests trimestre.

    En aquesta peça estem : Tamara, Vera, Sara, Maria, Nuria, Évora, Haizea, Paula, Berta, Estel, Clara i Eloi.

    Desitjo que us agradi, sigueu benvolents 😉

    Petons i abraçades!

  • Esport i Solidaritat

    Esport i Solidaritat

    corÉs realment sorprenent l’abast que pot arribar a tenir l’esport. Qui encara pensi que l’esport és només realitzar activitat física, és que no ha entès que és realment l’esport.

    L’abast de la pràctica esportiva va més enllà de la salut, la competició o l’oci. Per tothom és conegut que l’esport serveix per educar, transmetre valors, integrar, cohesionar, i un sense fi d’adjectius que donen sentit a un simple concepte.

    L’esport el trobem a tot arreu i de totes les formes possibles. No entén de races, ni d’idiomes, ni de condicions socials. Mitjançant l’esport es poden arribar a modificar conductes, a transmetre valors, a forjar personalitats. L’esport ben entès uneix, deixant de banda els ambients més pervertits, que s’allunyen des de ja fa temps del que realment significa, podríem afirmar que l’esport és la eina més utilitzada per educar.

    És cert que encara hi ha molta feina a fer, sobretot en algun esport en concret, que malgrat ser el més popular, no sempre n’és un bon exemple. Sort que ja hi ha qui vol canviar això, i esperem que algun dia no haguem de lamentar algunes conductes com les que podem veure sobre el terreny de joc, a la graderia o al carrer.

    Però anem al gra, l’esport és solidari. I no és una cosa d’ara, o una moda, ho és de fa temps. Podem trobar milers d’iniciatives vehiculades mitjançant l’esport o l’activitat física amb una vessant solidaria impressionant.

    I Sant Cugat i les seves entitats són un gran exemple. Durant tot l’any són diverses les activitats esportives que organitzen les entitats i clubs amb caràcter solidari. I com no podia ser d’una altra manera, per la Marató de TV3 no han fallat.

    A més, aquest any és un tema especialment sensible per aquells que practiquem esport. Les malalties cardiovasculars estan molt presents en la nostra societat, i el desconeixement de les patologies i una pràctica esportiva inadequada pot ser una mala combinació. Per sort, cada dia en som més conscients i es prenen mesures preventives per evitar ensurts, en alguns casos irremeiables.

    La investigació és clau i necessària per seguir avançant en aquest sentit, és increïble com els investigadors/es poden torbar solucions per les diferents patologies amb els recursos necessaris per fer-ho.

    Així, doncs, les entitats i clubs esportius de Sant Cugat han preparat un seguit d’activitats de caràcter esportiu per recollir fons per la Marató de TV3. Durant aquesta setmana, i amb més intensitat el diumenge 14 de desembre, podrem aportar el nostre granet de sorra per la recollida de fons, alhora que podrem gaudir de l’esport.

    A Sant Cugat podreu córrer a la cursa d’orientació que organitza el Club Senglar Orientació. També podreu gaudir de les activitats que organitza el Club Tennis Natació Sant Cugat a les seves instal·lacions. Una altre cursa molt interessant és la que tindrà lloc a Valldoreix, “Sumant Capacitats” amb un itinerari pel bosc. L’Eurofitness, ESADE, entre d’altres també organitzen activitats esportives en benefici de la marató.

    I finalment, tenim la “Gran Melé de la Marató”. Una activitat organitzada pel Club Rugby Sant Cugat a l’entorn del Monestir. Una activitat amb doble motivació, fer la melé més gran ( actualment 1088 persones) i recollir el màxim de fons per la Marató TV3. Així doncs, contra més siguem més fons es recolliran i un record més gran quedarà!

    Us animo a participar de les activitats que s’han programant i especialment a la melé.

    Que vagi per endavant l’agraïment a totes les persones i entitats que dediquen temps i esforços per fer possibles aquestes activitats, així doncs, tots i totes a gaudir-ne i a participar.

    Que passeu una bona Marató!

  • Spaghetti con vongola e pomodoro

    Spaghetti con vongola e pomodoro

    IMG_2020-01

    Aquesta recepta és tot un clàssic de la cuina italiana, no és gens d’estranyar! Pasta amb cloïsses, quin plaer. I per acabar-ho d’adobar, podeu preparar aquest plat en 15 minuts! Per tant, no hi ha excuses. Si bé us recomano que no prepareu aquesta especialitat de pasta per grans quantitats, perd molta personalitat, es fa complicat. Us recomano fer-bé quantitats petites, de dues a quatre persones. El resultat és molt millor.

    Compreu un quilo de cloïssa gran ( almeja ) i poseu-la una estona abans en un recipient amb aigua freda i sal. D’aquesta manera es netejaran bé i deixaran anar la poca sorra que puguin tenir.

    Ara cal que prepareu tot, ja que l’elaboració del plat és molt àgil. Poseu una cassola amb aigua abundant a bullir amb un rajolí d’oli, sal i unes fulles de llorer.
    Piqueu la ceba blanca ben fina, els alls en rodanxes, el bitxo i piqueu bé unes fulles de julivert i alguns dels seus esqueixos.
    Poseu una paella al foc, que sigui gran i amb certa profunditat. Afegiu l’oli d’oliva i poseu la ceba a sofregir a foc lent. Un cop daurada, poseu l’all, un parell d’anxoves, el bitxo i el julivert. Un parell de minuts més tard, poseu totes les cloïsses prèviament escorregudes. Remeneu tot bé, i afegiu una cullerada sopera de concentrat de tomàquet sec i uns 8-10 tomàquets xerris. Quan estigui tot ben barrejat, afegiu el got de vi blanc ( o rosat ) i tapeu-ho.

    M’entre es cou tot plegat, sobren les cloïsses i es fan la salsa, feu bullir la pasta al dente.
    Un cop bullida i estiguin les cloïsses obertes, poseu els espaguetis amb les cloïsses i barregeu bé amb la salsa. Poseu una mica més de julivert picat i llest pet servir!

    Servir amb una mica de parmesà ratllat i a disfrutar!

     

  • Cavatappi amb llamàntol i tres formatges

    Cavatappi amb llamàntol i tres formatges

    IMG_1959

    Aquest plat de pasta no us deixarà indiferent! No és habitual, més enllà dels espaguetis amb cloïsses, menjar pasta amb peix o marisc. Doncs bé, aquesta recepte està a l’alçada dels millors plats de pasta que us podeu imaginar! Res a envejar a uns raviolis amb crema de ceps o uns gnocchis als quatre formatges.

    Per començar, aneu al mercat i compreu tot el que us farà falta per cuinar la pasta. És important que intenteu fer servir producte fresc i el més natural possible per cuinar, de veritat, en notareu la diferència i el vostre cos també.

    Quan pareu a la peixateria podeu triar entre llagosta o llamàntol, el segons són una mica més petits i més econòmics, però estan realment bons. Demaneu un farcell de julivert a la peixatera o peixater, us farà falta per la recepta.

    La pasta també la podeu comprar al gust, però per una recepta com aquesta us recomano que compreu pasta estil macarró, vull dir amb forat, no massa llargs, si pot ser ratllat millor i sobretot que sigui de qualitat, val la pena passar-vos per una botiga de producte italià, trobareu varietat i qualitat a bon preu.

    Per cuinar necessitareu una cassola per bullir els llamàntols i la pasta, i una altre mitjana/alta i que pugui anar al forn.

    Per començar, doncs, podeu a bullir aigua en una cassola amb oli i sal, i poseu un farcell d’herbes (julivert i llorer). Quan arrenqui a bullir, poseu els llamàntols uns 6/8 minuts, depèn de la mida, i veureu com canvien de color. Quan estiguin cuits, reserveu-los per més tard.

    Quan retireu els llamàntols i les herbes, aprofiteu l’aigua per bullir la pasta, així agafarà el sabor que deixa el marisc i quedarà la pasta més bona. Deixeu-la «al dente», si la feu bullir massa, després quedarà tova i es trencarà massa.

    M’entre es couen els llamàntols, piqueu la ceba ben fina i també els alls. Poseu-los a la cassola amb una cullerada de mantega i sofregiu-los lentament. Afegiu ara les anxoves, amb l’escalfó es desfan completament, no les trobareu pas desprès, però aporten un sabor molt bo! Passats deu minuts, afegir un pessic de sal, de cayena molta i el safrà. Seguidament, afegir el got de vi blanc i deixar que es redueixi del tot (que no faci olor de vi i quedi sec un altre cop).

    Un cop reduït el vi, poseu la farina i remeneu bé. Tot seguit cal posar el litre de llet , baixeu el foc i deixeu que la crema s’espesa a foc lent, aneu remenant perquè es desfacin els grumolls de farina.

    Ara toca la feina dura, cal que buideu completament els llamàntols. Aprofiteu tota la carn, sense deixar-se res, i també aprofiteu el suc del cap! És molt gustosa. mireu de no trencar el cap i la cua, així podreu decorar el plat amb ells. Quan tingueu tota la carn, trinxeu-la bé i afegiu-la a la crema ( en aquest moment podeu afegir també la resta de marisc, si en teniu).

    Deixeu coure uns deu minuts més, i apagueu el foc. Ara és moment de rectificar de sal i pebre, per tant salpebreu al gust. Un cop fet, ratlleu els tres formatges (reserveu quelcom de parma per gratinar després) i poseu-los a la crema, remeneu per que es fongui tot. Important fer-ho amb el foc apagat.

    Anem acabant que hi ha gana, podeu la pasta a la crema i remeneu bé, si queda un pèl sec poseu una mica de caldo de bullir la pasta, penseu que va al forn i s’assecarà una mica més. Decoreu amb els caps i cues, poseu una mica de pa sec ratllat i el parmesà per sobre. Ara només queda que ho poseu al forn a 180ºC uns 40 minuts.

    Doncs, ja està, aquí teniu un plat de pasta magnífic amb el que sorprendre als vostres amics.

    Desitjo que us agradi! Bon profit!

    PD: podeu trobar més info i el vídeo a al pàgina del Jamie Oliver i a Comfrotfood

     

  • Fricandó

    Fricandó

    Cassola de Fricandó
    Cassola de Fricandó

    Enguany hem celebrat a casa d’un servidor, la tercera edició del, ja tradicional, fricandó de castanyada! (estic pensant el hastag…)

    I cal dir, que el fricandó és un d’aquells plats que es va millorant amb cada edició. És un plat tradicional, de cassola, per sucar-hi pa i amb bolets! Realment hi ha poques combinacions millors. Si a sobre, la companyia és bona, què voleu que us digui! Així, el que va començar com un dinar qualsevol, ara ja s’ha institut en el nostre calendari!

    Primer de tot, cal que us digui que per fer aquest plat, requerirem de temps i paciència. No us vull espantar, però aquest és d’aquells plats que cal preparar amb tranquil·litat, calma i estima.

    Per començar aneu a una carnisseria de confiança, és important que la vedella sigui de qualitat, sinó quedarà massa dura i es fa feixuc per menjar. Demaneu-li, doncs, la part de la «tapa plana» que la talli en trossos prims i que en tregui el tendrum. Veureu que els talls són de grandària considerable, després us explico com guanyar temps amb el procediment.

    Us recomano que, com sempre, primer de tot prepareu tot els ingredients abans de començar a cuinar. Poseu la cassola gran al foc, si pot ser de fang millor. Una olla pel caldo i una paella per saltejar els moixernons. Important: poseu els moixernons en aigua calenta abans de qualsevol altre cosa perquè es rehidratin a temps, és difícil trobar-ne de frescos.

    Ara si, cal que salpebreu la carn i la enfarineu, no massa, i traieu-li l’excés de farina. Un cop tingueu tota la carn arrebossada, feu unes piles de quatre o cinc trossos iguals i talleu per la meitat! us estalviareu temps de tallar i enfarinar 😉 #aixòésuntruc

    Talleu la ceba en brunoise, vaja picada ben petita. Escorreu els bolets i poseu l’aigua a la cassola amb el brou de carn i a foc lent. Prepareu la picada en un morter. Només cal que poseu els alls tallats petits, l’ametlla, el julivert i un parell de xiles frescos. Matxuqueu bé tot i reservar amb una cullerada d’oli perquè no s’oxidi. Bàsicament, això és tot el que heu de preparar abans de començar, no és gran cosa i ajuda molt tenir-ho tot llest.

    Per iniciar el procés de cocció, poseu la cassola de fang a foc lent, mai a foc intens! Per cuinar amb fang cal fer-ho poc a poc, sinó hi ha risc d’esquerdar la cassola, quan aquesta ja estigui ben calenta, si que podrem posar el foc més viu si s’escau #aixòésuntruc

    Poseu quatre o cinc cullerades d’oli o el suficient per fregir la carn. Aquesta tècnica és diu «marcar la carn», i s’utilitza molt sovint, ja que segelles la carn per mantenir el màxim de suc i líquid dins la carn i evitar que es ressequi gaire, alhora que aconsegueixes deixar l’oli impregnat amb el seu sabor. Un com segellada tota la carn i retirada de la cassola, poseu la ceba en el mateix oli, i afegiu-ne si cal. Sofregiu la ceba a foc lent i molta estona, uns 25′ per aconseguir que quedi transparent i caramel·litzada. En aquest moment cal posar el tomàquet cru, també el suc de la conserva, a la cassola i sofregiu uns altres 30′. Salpebreu durant el procés de cocció i aneu xafant els tomàquets amb una forquilla o quelcom similar per aconseguir una textura homogènia.

    Quan el tomàquet estigui cuit, poseu la carn altre cop a la cassola, afegir el licor i flamegeu. Un cop s’apagui la flama (aneu amb compte amb els extractors) remeneu i poseu el vi blanc. Deixar coure fins que ja no faci l’olor de vi per la seva evaporació.

    En aquest moment cal posar-hi el brou (juntament amb l’aigua de bolets) i assegurar-se que no s’enganxa res al fons de la cassola, pel cap baix, això ens portarà un 40-45′ per assegurar que la carn queda ben tendre. Però millor que la proveu abans d’acabar el plat.

    Quan considereu que ja s’acosta el final de la cocció, heu de saltejar els moixernons en la paella a part i després afegir-los a la cocció. Remeneu bé i poseu la picada. Rectificar de sal i pebre i acabar de coure. Sempre és millor deixar-lo reposar una bona estona abans de servir.

    I sobretot acompanyeu aquest plat amb pa d’aquells ben bons i amb molta molla per sucar de gust!

    Bon profit!

     

  • Esport adaptat

    Esport adaptat

    BECC2015

    Sant Cugat és una ciutat referent en molts dels seus aspectes, però si hi ha un que considero d’especial rellevància, és la seva capacitat integradora. Aquest és un valor inqüestionable per la ciutadania de Sant Cugat, i no és quelcom nou ni passatger,  és una actitud que ve de lluny i que està més viva que mai.

    Són moltes les parts implicades en aquest sentit, el teixit associatiu santcugatenc s’ha preocupat sempre per donar un bon servei a les persones amb necessitats especial, i fer-ho amb diversos àmbits com la cultura, l’educació, l’esport, el treball, etc, per garantit que cada persona pogués trobar el seu espai.  A més, cal destacar el tractament integrador amb  que es desenvolupen les diferent activitats. Perquè és molt important vetllat pel bon desenvolupament de les persones amb necessitats especials, però més important és fer-ho amb normalitat, de manera integrada en el teixit associatiu.

    Podria posar molts exemples en referència aquest tema, però escombraré cap a casa, l’esport. Les entitats esportives de Sant Cugat són tot un exemple i referent per la seva implicació en el desenvolupament d’aquesta tasca social tan important.

    Són molts els programes que estan en funcionament en col·laboració dels clubs, les associacions especialitzades i l’ajuntament. Els nois i noies amb necessitats especials poden jugar a bàsquet i tennis taula amb el programa Tots Podem de la UESC; poden practicar l’atletisme amb el CMSC; jugar a futbol amb el Sant Cugat Esport FC; poden jugar a Boccia; entre d’altres moltes iniciatives relacionades directament amb l’esport.

    L’any 2015 Sant Cugat acollirà una altra gran cita internacional de l’esport adaptat, i dic un altre, perquè l’estiu del 2013 varem gaudir de la primera Copa Intercontinental de Futbol 7 per esportistes amb paràlisi cerebral. I us puc assegura que va ser un goig poder gaudir d’una competició d’aquest nivell a la nostra ciutat!

    Aquesta vegada és el torn de la Boccia. Per Setmana Santa podrem veure els millors jugadors/es del continent europeu a la nostra ciutat a la Boccia European Continental Cup 2015. Sinó no ho heu vist mai, us ho recomano moltíssim. És espectacular veure’ls jugar!

    Així, doncs, esperem que la ciutadania es bolqui una vegada més amb l’esport de la ciutat i us animeu passar pels pavellons de la Rambla del Celler per animar els esportistes i gaudir de la Boccia de més nivell!

    http://www.fecpc.cat/index.php/noticies/534-la-fecpc-organitzara-la-bisfed-european-cup-2015

  • Mongeta tendra amb rossinyols

    Mongeta tendra amb rossinyols

    IMG_1742

    Aquesta recepta ha estat tot un descobriment! Sempre estic pensant com poder menjar verdura de manera original, fugint dels típics plats que tots i totes ja coneixem, i que realment són bons. Però de vegades toca provar, i sincerament mai havia pensat en combinar la verdura amb els bolets! Gran error!

    Així, doncs, l’altre dia vaig veure com un cuiner preparava aquesta recepta a un episodi de caçadors de bolets. Suposo que a la seva web també la deuen tenir penjada, però la volia compartir amb vosaltres.

    Realment és una combinació sorprenent i molt fàcil de preparar!

    Per guanyar temps, poseu una cassola al foc amb aigua abundant i un pessic de sal.

    Comencem netejant bé la mongeta tendre, passeu-li una aigua i desprès cal tallar les puntes que són més dures i fan lleig. Un cop les tingueu sense les puntes, feu un tal per la meitat i reserveu-les.

    Per netejar els rossinyols no feu servir aigua, només cal treure la possible terra que encara tinguin a la pota i el barret, algunes fulles i poca cosa més. Un cop l’aigua de la cassola arrenqui el bull, escaldeu els rossinyols un parell de minuts i reserveu-los per més tard.

    En la mateixa aigua, un cop retirats els rossinyols, feu bullir la mongeta tendre. Només uns 5 minuts, d’aquesta manera quedaran cuites però sense perdre la consistència. Passa’t el temps de cocció, retireu la mongeta tendre i poseu-la en un bol que tingui aigua freda amb glaçons. Refresqueu-la un minut i reservar-la escorreguda fora de l’aigua. Amb aquesta tècnica aconseguireu que la verdura estigui tendre per dins, cruixent i amb una intensitat de color sorprenent.

    Agafeu una paella gran, i confiteu els alls tallats a làmines amb el foc lent. Un cop estiguin daurats, poseu-hi els encenalls de pernil. Quan el greix del pernil estigui transparent i mig desfet a la paella, és el moment de posar els rossinyols i una mica sal, pebre i la farigola. Saltegeu-ho tot bé, i reserveu a foc mínin.

    Per acabar, cal que prepareu la vinagreta. Només cal que poseu tots els ingredients en un pot per batre i passeu el tourmix per lligar els condiments.

    Per emplatar, poseu la mongeta tendra al plat i afegir una mica de vinagreta per sobre. A sobre del llit de mongeta heu de posar el confitat d’alls, pernil i rossinyols.

    Llest per menjar! Espero que us agradi!

  • Risotto de ceps

    Risotto de ceps

    IMG_1597

    Aquesta recepta es pot considerar un clàssic. Qui no ha menjat risotto alguna vegada? I a més, podríem afirmar que a qualsevol restaurant que serveixin risotto, no només els italians, podrem trobar aquest plat.

    Avui en dia és un plat que, malgrat que l’ingredient principal sigui de temporada,  el podem preparar en qualsevol època de l’any, ja que els ceps els podrem trobar fora de temporada essent deshidratats o congelats. Per tant, estan a l’abast del consumidor durant tot l’any. Això és aplicable a qualsevol bolet dels més apreciats com el rossinyol, cama-grog, trompetes, ou de reig, etc.  També us haig de dir que aquest risotto accepta qualsevol dels bolets que acabo de citar, només haureu de substituir els ceps pel bolet que més us agradi.

    Abans de començar amb la recepta, us faré un altre aclariment. Pel que fa als bolets deshidratats, per cert molt recomanables,  és evident que abans de utilitzar-los per cuinar és necessari rehidratar el bolet. Com ho fem? Doncs només cal que posem la quantitat necessària en un bol amb aigua abundant, bàsicament per cobrir-los i una mica més.  Si ho feu amb aigua ben calenta de l’aixeta, amb 20-30′ estaran llestos per fer servir, si ho poseu amb aigua freda necessitaran una mica més de temps. Dit això, també us recomano que no llanceu l’aigua dels bolets un cop hidratats! Aprofiteu aquest «brou de bolets» per afegir-lo al procés de cocció! És realment bo, ja veureu!

    Un últim apunt sobre els bolets quan són frescos. Jo, personalment, no els netejo gaire. Només els trec la brutícia evident amb un drap sec o pinzell. Res d’aigua, considero que els treu sabor, els humiteja i s’estoven massa. Només heu d’anar en compte per si els bolets estan corcats (ceps, ou de reig, rovelló sobretot). Retireu si ha ha alguna part afectada pel cuc, i ja està solucionat.

    Som-hi doncs! Aclarit això, anem per feina.

    Primer de tot, us recomano que tingueu tot el material i producte preparat abans d’iniciar el procés de cuinat. És important cuinar amb calma i de gust, sinó no és el mateix.

    Així, doncs, piqueu la ceba ben petita, talleu els alls en fines rodanxes, i tingueu els bolets llestos per cuinar (nets, tallats, hidratats, etc) i el brou a foc lent que es vagi escalfant.

    Posem la cassola al foc, no massa alt ja que la cocció del risotto és a foc lent/mig. Posem un bon raig d’oli i quan sigui calent hi daurem els alls. Tot seguit cal afegir la ceba i la sofregim molt lentament fins que quedi ben tova i transparent.

    Aleshores, afegim els bolets, ceps en aquest cas. Salpebrem i afegim l’orenga. Sofregim uns 5′ fins que veiem que el bolet va agafant un color més intens. En aquest moment podem pujar el foc una mica per afegir l’arròs. És important sofregir bé l’arròs abans de posar-hi el vi. Per saber que els grans d’arròs estan fregits, hem d’observar com canvien de color blanc opac i comencen a estar transparents amb tons daurats.

    Un cop fregit l’arròs és moment de posar el vi blanc i remenar bé, deixeu que s’evapori el vi (l’arròs ha de quedar sec un altre cop i ja no ha de fer olor de vi). Ara ja comença el procés final de cocció. Aneu afegint el brou, però mai de cop, sinó poc a poc, quan veieu que l’arròs hagi anant absorbent el que hi havia. I molt important, cal remenar-ho molt sovint! Salpebreu i aneu reptin el procés del brou fins que quedi l’arròs cuit, que poden ser, depenent del tipus d’arròs, entre 15 i 20′.

    Arribats aquest punt, ja queda ben poc. Apagueu el foc, i afegiu la mantega i el formatge parmesà ratllat, remenar bé perquè quedi ben repartit.

    Per emplatar, només cal que poseu la quantitat d’arròs que considereu oportú, afegiu una mica de sal Maldon, la tòfona ratllada i un raig d’oli d’oliva ben bo.

    Bé, doncs ja direu que tal!

     

    Variant 1

    Si voleu donar un plus d’intensitat  i sabor, en el cas dels ceps, la cansalada ibèrica cuita/curada us donarà un extra espectacular! Només cal que la talleu en daus petits i l’afegiu al sofregit abans que els bolets i la deixeu ben daurada!

    És molt recomanable fer-ho, sempre hi quan la cansalada sigui de gran qualitat.

  • Un any de dansa

    Un any de dansa

    Tot just fa un any, vaig inicar una aventura meravellosa, vaig començar a ballar!

    Ja fa uns anys que ho vaig intentar, però el compromís amb l’esport i l’exigència del Cos de Dansa de l’Esbart em van dificultar la continuitat, i molt al meu pesar vaig decidir que no era el moment. Però ja havia mossegat l’ham, i no em podia treure del cap la dansa. Una passió de tota la vida, encara recordo alguns numerets que preparava a casa per les amigues de la mare, o els festivals de final de curs de l’escola «dándolo todo»…Però com podem llegir a la bíblia, tot té el seu temps. I per mi va ser fa un any.

    L’Esbart de Sant Cugat va obrir el gurp de PreCos, per tots i totes aquells/es que volíem ballar a cert nivell i amb opcions d’avançar. Doncs, allà vaig anar a espetegar jo, un noi de 130Kg i 1’86m d’alçada, desentonant físicament com una mala cosa. Però, vaja tan malament no ho feia (alguns diuen que força bé, però crec que és perquè m’estimen)

    Us puc ben assegurar que va ser una de les millors decisions que he pres a la meva vida. He gaudit moltíssim, he aprés molt, hem compartit moments genials, m’he deixat anar i he connectat una mica més amb mi mateix. No cal dir la millora de la condició física! Vaig acabar fet un figuirn… No ens enganyem, va haver-hi moment durs, quan t’atrapes amb un ball, quan s’acosta la data de la representació. Però realment va ser genial.

    I ahir mateix iniciàvem el nou curs, que es presenta molt intens i ple d’il·lusió.
    Un curs ple de reptes i il·lusió, que encetem amb moltes ganes. Espero poder seguir gaudint tant com l’anterior curs, seguir aprenent i millorant.
    A més, aquest any tot apunta a que farem dues ballades! Així que em puc posar les piles.
    Us deixo els dos vídeos de l’actuació que vàrem fer el maig per l’Andança Plaça de l’Esbart davant del monestir. Va ser la meva primera experiència dalt d’un escenari, i puc dir que va ser increïble!
    Desitjo que us agradi!